Es va condemnar l'Imperi Romà per la pèrdua de sòl fèrtil a causa de l'erosió? Aquest és un punt molt discutit sobre la caiguda de l'Imperi Romà.
El sòl fèrtil genera els aliments que, al seu torn, causen un augment de la població i que és el que fa un imperi sigui capaç d'expandir-se, com fan tots els imperis. Però el sòl fèrtil també està subjecte a la sobreexplotació. És fràgil, és fàcilment emportat cap al mar per la pluja. I, quan se’n ha anat, es triga segles, almenys, perquè es refaci.
Així, el col•lapse de l'Imperi Romà va ser o no a causa de la pèrdua del sòl? Els historiadors segueixen debatent aquest punt, però n’hi ha molts que opinen que l'erosió del sòl va ser una causa principal del declivi de l'economia romana i que, en general, va afectar molt totes les civilitzacions antigues.
Sabem que els romans entenien clarament la importància de l'agricultura en la seva economia. No obstant això, mai van ser capaços d'entendre la importància del paper de l'erosió del sòl.
Però la cadena no és tant lineal ni tant senzilla que poguéssim dir que va de més gent → més terres de cultiu → més erosió. La història ens diu que moltes àrees no es cultivaven a l'època de l'Imperi Romà, i això suggereix també la possibilitat d'un problema de poca població. Les necessitats militars de l'Imperi eren tan fortes que no quedava gent suficient per cultivar la terra.
També hi ha proves de sequeres durant el temps de la caiguda de l'Imperi, que haurien afectat a l'agricultura.
Cap d'aquestes explicacions exclou als altres. En un sistema complex, no hi ha cap relació única i senzilla de causa i efecte. Tot afecta a tota la resta i es necessiten bones dades quantitatives per entendre el pes de tots els factors involucrats. Lamentablement, exactament el que ens falta per entendre l'Imperi Romà bones són dades quantitatives. Però, en general, és evident que l'erosió del sòl és un element important en la disminució de les civilitzacions. Els romans, com moltes altres civilitzacions, abans i després d'ells, estaven destruint la base dels seus recursos, el sòl, i mai no van ser capaços de reemplaçar-lo.
Al llibre de David R. Montgomery, Dirt, the erosion of civilisations, hi podem trobar un examen exhaustiu de la relació entre l'erosió del sòl i la història de la humanitat, que s'inicia des del final de la darrera edat de gel i arriba fins als nostres dies. Com a tal, llegir-lo és una gran experiència.
Científics de la International Soil Reference Information Centre (ISRIC), situat a Holanda, estimaven l’any 1.991 que la humanitat havia degradat més de 19 milions de km2 de sòl, molt del qual es troba a Xina i a l’Africa. Però també a Europa hi ha una superfície de més de 350 mil km2 de terra compactada, que té un rendiment molt baix. Es útil llegir també, per veure l’estat actual del sòl, un article del National Geographic del novembre del 2.008.
Es un llibre molt interessant pels que els agradi estudiar l'esfondrament de les civilitzacions. Com diu l’autor: “Amb vuit mil milions d’habitants, ens haurem d’anar interessant pel sòl. Si la nostra civilització no vol desaparèixer, no ens podem permetre el luxe de tractar-lo com a porqueria”, jugant amb el doble sentit de la paraula dirt, que dóna títol al llibre, que es pot traduir tant com porqueria com per sòl.
2 comentaris:
L'altre dia parlàvem d'aquest tema a l'aula. A la Xina la densitat a l'est del país és elevadíssima, allà hi viu la gran majoria de població urbana i on més terreny s'està edificant per acollir més gent. Resulta, però, que el sòl fèrtil xinès es troba precisament allà, cosa que també explica l'alta densitat des d'un principi, i l'índex de creixement urbà representarà aviat una amenaça palpable per mantenir els alts nivels de producció agrícola del país.
Publica un comentari a l'entrada