“…però després de la tombada de l’Estatut, aquest revés al Barça és un cop massa dur per a aquesta nostra estimada nació”. Diu això Gemma Dalmau, de Sant Cugat del Vallès, en una carta a la Vanguardia, publicada ahir mateix. A la primera lectura, gairebé vaig caure de cul, sort que ho vaig llegir assegut.Pels que, com un servidor, érem del Barça quan teníem deu anys i jugaven els Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón, quan es varen guanyar cinc copes (no em pregunteu quines, que no ho he sabut mai), i que després hem anat perdent l’afició, no només al Barça sinó al futbol tot sencer, confondre un equip de futbol amb la nostra estimada nació no deixa de ser sorprenent.
Però haig de comprendre que el concepte de nació és molt ample, i que cadascú té el dret de tenir el seu. Encara que em sembli poc seriós, el concepte de nació que té la senyora Gemma de Sant Cugat és tant respectable com el que pugui tenir jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada