Esmorzo aquest matí amb una notícia a la Vanguardia: El risc fotovoltaic amenaça a la banca, els bancs es podrien "menjar" 20.000 milions d'euros. Els projectes instal•lats a Espanya fins a la data, que sumen 3.500 megawatts, estan recolzats en el crèdit bancari entre el 80 i el 90% de la inversió total. És a dir, els bancs, nacionals o estrangers, han posat entre 18.400 i 20.700 milions dels 23.000 que porta invertits la indústria en el mercat espanyol.
La raó d'aquest problema és que el Ministeri d'Indústria pensa reduir, abans de l'1 de juliol, la retribució que dóna a les fotovoltaiques entre un 30 i un 50%. Les instal•lacions d'abans del 28 de setembre del 2008 reben una prima de 0,45 euros per kWh produït (RD 661/2007), mentre que les posteriors a aquesta data reben 0,31 euros si estan ubicades en teulades i 0,265 si es tracta de sistemes en sòl (RD 1578/2008), i el govern pretén reduir la retribució tant per a les plantes existents com per a les futures.
Si es redueixen les primes en la quantia desitjada pel govern, els propietaris de les centrals no podrien ni pagar els interessos dels préstecs concedits pels bancs, de manera que les associacions patronals estarien d'acord a admetre retribucions al voltant de 0,20 euros / kWh, però només per a les noves instal•lacions, però es neguen a acceptar modificacions per les que estan funcionant.
El passat 8 de març va publicar el New York Times un article titulat Solar Industry Learns Lessons in Spanish Sun, on es fa una anàlisi lúcida de la creació de la bombolla fotovoltaica a Espanya, basada en unes instal•lacions de baixa qualitat i de pobre rendiment que són totalment dependents d'unes subvencions exagerades, concedides pel govern espanyol. A causa d'aquestes generoses subvencions, la capacitat prevista, que era de 400 megawatts, ha crescut desmesuradament fins als 3.500 actuals.
Si no es baixen les subvencions només queden dues possibilitats: pujar la tarifa de l'electricitat o augmentar el dèficit de tarifa, dues possibilitats que, després de les recents mesures de reducció del dèficit que s'acaben d'adoptar, són pràcticament impossibles de prendre pel govern.
D'altra banda, pel sistema financer, un altre forat de 20.000 milions d'euros (a sumar de 60.000 milions d'actius immobiliaris que ja han assumit de la bombolla del totxo), pot ser un cop dur, en haver de assumir en els seus balanços .
La foto és de l'article del New York Times, en què es veu un agricultor de Puertollano que va vendre terrenys per a parcs fotovoltaics en l'època del "boom".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada