Quan dos ases es reuneixen

“En relación con la reducción del déficit, es Rajoy quien se equivoca”. Frase lapidària del president del govern central al sortir de la seva reunió amb el registrador de la propietat que, ara per ara, es el president les partit popular. El president del govern central manté el seu compromís de reduir la despesa pública, però no d’una manera dràstica, com demana el popular, ja que podria comprometre, diu, la sortida de la recessió.

Qui té raó? Abans que res, direm que aquest parell d’ases no semblen haver entès de què va això de la crisi econòmica. Estan espantats pel que pot passar, però ni l’un ni l’altre proposen res per començar a posar unes bases sòlides que ens permetin d’afrontar els temps que venen de la millor manera possible. Per exemple, no han parlat de competitivitat, ni de per què els bancs i les caixes no poden donar crèdits, ni de la política energètica, ni del pacte d’educació, tant important per millorar, a terme, la productivitat.

Tornant a la reducció del dèficit, s’ha de fer el més ràpidament possible. I dic això per una raó: una de les causes (no la única) de que els bancs i les caixes no facilitin crèdits, és que troben més senzill i més rendible col.locar els diners que el Banc Central europeu els facilita a baix interès, en deute públic al 4 i pico per cent que deixar-lo a empreses i a particulars, que només Déu sap si el podran tornar.

I, amb un dèficit important, l’estat ha d’emetre més i més deute, el que fa que als bancs els quedin menys i menys diners disponibles per fer funcionar l’economia real.

Es per aquesta raó que penso que els dos plans E, que costaran més de 13.000 milions d’euros, han estat un dels errors més importants que el govern central ha comès aquests darrers temps (probablement degut a una lectura de pressa i corrents d’en Keynes)

I és per aquesta raó que també penso que els 15.000 milions que el ministeri d’obres públiques (actualment foment) pensa invertir properament (i que començaran a pagar d’aquí tres o quatre anys, no fos que la comptabilitat nacional tingués un balanç massa impresentable) en fer arribar l’AVE a regions que el necessiten tant com Galícia o Astúries, s'aprofitarien molt millor fent el corredor mediterrani de trens de mercaderies d’ample europeu, que permetria augmentar la competitivitat de les exportacions. Però, és clar, perdrien vota a aquestes dues regions. I un vot val més que mil aturats, segons la seva comptabilitat particular.

Però no ens hem d'estranyar que quan dos ases es troben, es posin a bramar.