Els “avantatges” de l’energia eòlica

Un rècord de producció

Des del mes de novembre de l’any passat fins al mes de març d’enguany, els que produeixen energia eòlica han viscut un període gloriós, ja que es va establir un rècord de producció d’aquesta energia a Espanya: durant aquests cinc mesos, la producció d’energia eòlica va ser, en mitjana, de 150,3 GWh per dia, que representa un 19,3 % de la producció neta peninsular. En canvi, el mes d’abril no ha sigut tan bo: la producció eòlica ha sigut, en mitjana, de 90,3 MWh/dia, un 12,9 % de la generació neta. Segurament que el mes d’abril ha fet menys vent que els cinc mesos anteriors.


Una energia subvencionada

Durant cinc mesos, el negoci eòlic ha sigut un negoci rodó, ja que, a més del preu del kWh, l’energia eòlica gaudeix de primes substancials. La prima corresponent a l’energia eòlica de l’any 2009 va ser de 1.608 milions d’euros, o, el que és el mateix, al ser la seva producció de 36.188 milions de kWh, de 4,4 cèntims/kWh.

Com es calcula la prima que es dona als productors d’energia eòlica? En aquests moments hi ha dos tipus de parcs eòlics. Els posats en marxa després del primer de gener de 2008, reben una prima de 3,127 cèntims / kWh. Aquesta prima pot augmentar i disminuir en certes condicions:

1) Preu de l'electricitat de mercat inferior a 4,483 cèntims / kWh: el productor rep una prima fins que el preu de l'eòlica sigui el preu mínim establert, que és de 7,610 cèntims / kWh.

2) Preu de l'electricitat entre 4,610 cèntims / kWh i 5,942 cèntims / kWh: el productor rep una prima fixa de 3,127 cèntims / kWh.

3) Preus de mercat superiors a 5,942 cèntims / kWh, però inferiors a 9,069 cèntims / kWh : la prima és variable i simplement complementa el preu del mercat fins arribar als 9,069 cèntims / kWh.

4) Preus de mercat superiors a 9,069 cèntims / kWh. El productor eòlic no rep cap prima. Simplement el preu de mercat.

Els parcs eòlics posats en marxa abans del primer de gener del 2008 tindran el mateix sistema a partir del primer de gener del 2012, de manera que no ens allargarem a explicar el seu règim actual, que s’acabarà relativament aviat.


Els preus de mercat

Què són els preus de mercat? Són els que resulten de les subhastes que es fan periòdicament entre els diferents productors elèctrics. Es refereixen al preu de l’electricitat a la sortida de les centrals. Per tant, a aquests preus s’hi ha d’afegir els costs de transport i de transformació fins al client. Grosso modo, podem dir que els preus de mercat d’aquest primer trimestre del 2010 es situen a uns 4,0/4,2 cèntims d’euro per kWh (un altre dia parlarem de com i per què es fan aquestes subhastes)

De manera que els productors d’energia eòlica es fiquen a la butxaca més de 8 cèntims d’euro per cada kWh que posen al mercat. Les energies no subvencionades, com la nuclear, la de carbó i la de gas s’han de conformar amb els 4,0/4,2 cèntims del preu de mercat. I desprès diran que gràcies a l’energia eòlica els preus de l’energia elèctrica han baixat!

No és d’estranyar que hi hagi cua per poder obtenir concessions per produir energia eòlica.


La irregularitat del vent

A la figura on s’indica la producció diària d’energia eòlica podem veure, quantificat, un dels inconvenients majors d’aquesta energia (a més del seu preu): la seva irregularitat. Analitzant el període que va des del primer de març fins ahir, veiem que el dia de més producció eòlica ha estat el 4 de maig, amb 278,5 GWh, i el de menys, el 24 d’abril, amb 28,0 GWh. Aquesta irregularitat tan important comporta que hi ha d’haver més de 10 GW (278,5 – 28,0 = 258,5 GWh per dia, i 258,5 GWh/24 h = 10,8 GW) de centrals parades o funcionant a mig gas per fer front a aquesta irregularitat. 10 GW es corresponen a 25 centrals de gas de 400 MW, que s’han d’amortitzar, on s’ha de pagar els sous del personal, i que, treballant a poca potència, tenen un rendiment més petit.


Conclusió

El negoci de la producció eòlica sembla un bon negoci, sobretot pels que la produeixen. Es per aquesta raó que el Ministeri té en projecte una revisió a la baixa d’aquestes primes, projecte que ha posat dels nervis als que veuen que la gallina dels ous d’or (que paguem entre tots) es podria acabar.

Avui dia, amb la crisi que patim, i que és fonamentalment de competitivitat, pagar l’energia elèctrica més cara per poder subvencionar uns quants espavilats, sembla un luxe que no està al nostre abast. I mantenir parades o a mig gas més de vint centrals tèrmiques, tampoc.