Ensenyament en anglès

A Galícia, el govern del senyor Núñez Feijóo ha canviat la llei d’educació, que estava vigent des del govern del senyor Fraga. La llei canviada deia que les assignatures importants (troncals, em sembla que en diuen) es faria en gallec, i que les altres assignatures (dites optatives) es podrien fer en gallec o en castellà, a elecció dels pares. Doncs ara, les assignatures, tant troncals com optatives, es cursaran un terç en gallec, un terç en castellà i un terç en anglès. Provisionalment, com que no hi ha suficients professors que puguin donar classes en anglès, es farà un cinquanta per cent en gallec i l’altre meitat en castellà.

La pregunta que jo em faig és: introduir una llengua totalment forana a la comunitat on es viu, és bo o és dolent per l’ensenyament? Els problemes que es poden presentar són molts. Si ets de parla castellana, i et donen la classe en gallec, més o menys t’hi entendràs, i viceversa també, ja que són idiomes amb la mateixa arrel i que, a la societat on vius, es parlen. Però si et donen la classe en la llengua d’en Shakespeare, el més probable és que la comprensió de l’alumne sigui deficitària, ja que no serà capaç de comprendre’n tots els matisos. I si vol consultar algun dubte fora de l’aula, ho tindrà complicat, ja que en el seu entorn gairebé ningú parlarà anglès suficientment bé com per poder-lo ajudar eficaçment.

D’altra banda, és necessari que el professor no solament domini l’anglès corrent, sinó també el llenguatge especialitzat de la seva assignatura, el que és molt més complicat. Per obtenir un cos d’ensenyants que en siguin capaços fa falta molt de temps i molts diners.

Si, ara mateix, hi ha pares que es queixen de que hi hagi assignatures en gallec, dient que el seu fill suspèn perquè no entén prou bé les explicacions que se li donen, a qui donaran la culpa quan el seu fill suspengui una assignatura donada en anglès?

Jo no sóc mestre ni pretenc entendre de pedagogia, però em sembla que si es vol ensenyar un idioma, hi ha maneres de fer-ho prou eficaces, basades en un aprenentatge més oral que gramatical, bé sigui a les aules, bé als laboratoris de llengües. I em sembla, també, que voler ensenyar assignatures importants en un idioma molt diferent del nostre i que no coneix prou bé ni el mestre, ni l’alumne, ni la majoria de la societat, no farà més que degradar, encara més, la qualitat de l’ensenyament (és diferent l’ensenyament en francès al Liceu Francès, en alemany a l’Escola Alemanya, etc, on el que es proposa és la inserció total de l’alumne en l’idioma en qüestió, i on els professors dominen perfectament la llengua)

Es clar que això passa a Galícia. I Galícia queda molt lluny.