A Espanya els clients mantenim un deute amb el conjunt del sector elèctric, que s'acumula i que va creixent de forma crònica any rere any, perquè els costos de les activitats regulades són superiors al que cada exercici es cobra a través dels peatges d'accés que aprova el Govern.
Aquest deute, que es va començar a generar fa més d'una dècada, es denomina dèficit tarifari.
Hi ha una certa confusió quan es tracta de xifrar aquest dèficit: fa uns dies, el ministre d'Indústria ho xifrava en uns 24.000 milions d'euros, mentre que altres fonts, com la consultora PwC (Deu temes candents des sector elèctric espanyol per 2012) l’estimen a 28.900 milions d'euros a finals de l'any 2011. Aquests 28.900 milions d'euros representen gairebé un 3 % del PIB espanyol.
L'any 2002 el dèficit acumulat era de 1.910 milions d'euros, i aquest dèficit pràcticament no va augmentar durant els dos anys següents. Tota la regulació que s'ha desenvolupat des de llavors no ha aconseguit aturar el problema del dèficit. L’any 2009, el Reial Decret Llei 6/2009 va fixar uns límits anuals de dèficit per aconseguir la seva eliminació en 2013: un dèficit de 3.500 milions el 2009, de 3.000 el 2010, de 1.500 el 2011, de 1.000 el 2012 i equilibri el 2013.
Un any després, els peatges aprovats seguien sense reflectir el cost de les activitats regulades, de manera que es va publicar el Reial Decret Llei 14/2010, fixant uns nous límits, una vegada que es va comprovar que s’assolia una xifra rècord de dèficit anual. Aquests nous límits al dèficit anual es van establir en 3.000 milions el 2011, 1.500 el 2012 i equilibri el 2013. El 2011, la previsió és de tornar a incomplir el límit establert per a la xifra del dèficit, encara que aquesta vegada per un marge petit.
La causa d'aquest dèficit és senzilla: d'una banda, es determinen les retribucions als productors, i d'altra banda, el govern aprova uns costos de peatge d'accés insuficients per donar cobertura a aquestes retribucions, per no haver d'augmentar la tarifa. Un exemple és el que va passar el setembre de l'any passat, en què el preu de la subhasta per a la tarifa d'últim recurs va augmentar, però, com el govern socialista va considerar que no era políticament bo per a ell un augment de la tarifa, va disminuir el cost del peatge d'accés, augmentant el dèficit. Per cert, aquesta disminució del cost del peatge d'accés de setembre 2011 ha estat declarada il•legal pels tribunals, el que augmenta la confusió sobre el dèficit tarifari.
El dèficit que es genera anualment es recupera els 15 anys següents a càrrec dels peatges d'accés, incloent els costos financers associats. Durant el període 2005-2010 els clients hem pagat ja més de 8.000 milions d'euros per aquest concepte, que representa actualment un 7 % de la factura anual mitjana domèstica.
Els costos regulats van ser de 18.310 milions d'euros el 2010, dels que les primes acordades al règim especial van representar un 39%, i l'anualitat corresponent al dèficit representa un 14%. Aquests dos factors, que sumen més del 50% del total, són costos derivats de la política energètica i mediambiental del govern.
Per complir els objectius del Reial decret llei 14/2010, les tarifes de peatge d'accés, que han disminuït el 2011 respecte a les de 2010, hauran de pujar significativament el 2012 i 2013, com es veu a la figura següent: un 31% el 2012 i un 17% el 2013.
La primera proposició del nou govern per reduir el dèficit ha estat la suspensió temporal de les primes al règim especial de nova construcció. Una altra possible solució seria la d'eliminar dels peatges d'accés tots els costos derivats de la política energètica i mediambiental, que no tenen res a veure amb els costos de subministrament, creant una nova partida a la factura, el que faria més fàcil pel ciutadà d’entendre i avaluar el cost de les polítiques energètiques i mediambientals del govern, encara que aquesta solució no disminuiria l'augment del preu del kWh. Veurem què decideix el nou ministre d'Indústria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada