Quan els grecs van perdonar el seu deute als alemanys

Ara que l'escepticisme europeu va a més i que la majoria dels alemanys es nega a seguir ajudant els grecs, és bo recordar que Grècia va ajudar a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.

Anem a l'any 1953, quan Alemanya negociava amb 22 països, entre ells Grècia. Alemanya tenia llavors un deute composat pels préstecs contractats per pagar reparacions de guerra, pels préstecs obtinguts després de la guerra i pels préstecs derivats del Pla Marshall. En els primers anys de la postguerra, Alemanya no es trobava en condicions de pagar els seus deutes, doncs havia estat molt destruida pel conflicte bèl•lic i la seva indústria havia estat parcialment desmantellada. Durant la negociació, la delegació germànica va demanar als altres països la condonació d'aquest deute. Aquests països van escoltar la petició alemanya i li van perdonar la meitat del que se'ls devia, en l'anomenat Acord de Londres. Per a la jove Alemanya Federal, això va suposar una ajuda enorme.

Com a resultat d'aquesta ajuda, l'economia alemanya va créixer amb força, duplicant el seu producte interior brut en deu anys, període que es coneix com el miracle econòmic alemany. Encara que la condonació del deute no va ser l'únic factor per a aquesta arrencada econòmica, no hi ha dubte que sense ella, aquest "miracle" s'hagués retardat considerablement. I Grècia hi va contribuir.

Al renunciar a la majoria de les seves pretensions en contra de la República Federal d'Alemanya, els països victoriosos de la Segona Guerra Mundial van ajudar a un país que, tot just uns pocs anys enrere, havia atacat i destruït parcialment els seus propis territoris. No obstant això, aquest acord no va representar només un gest de reconciliació amb un vell enemic, sinó que va ser una decisió política fredament calculada. Per mitjà de l'alleujament del deute, els països creditors buscaven ajudar a l'economia i a la població alemanyes a reconstruir el seu país, estabilitzar la seva democràcia i participar en el comerç mundial. Van ser aquestes motivacions polítiques les que van conduir a la renúncia d'una part important dels deutes no cancel•lades.

A més, hi havia una altra consideració que va incrementar l'interès dels països creditors per alleujar una àmplia proporció dels deutes: les seves demandes a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial havien estat una de les raons per la inestabilitat econòmica de la República de Weimar, un els factors que van facilitar el sorgiment del Nacional Socialisme i la presa del poder per Adolf Hitler.

Els propòsits de l'Acord de Londres van ser plenament assolits. A diferència de les estratègies utilitzades durant la República de Weimar, Alemanya es va concentrar en la seva reconstrucció econòmica en lloc de dedicar els seus esforços a satisfer els pagaments impostos, el que, a més de causar la misèria del poble alemany, s'havia acabat demostrant que era impossible.

Els interessos del deute grec són, actualment, impossibles de satisfer. Qualsevol nou rescat significarà més interessos i més misèria per als grecs, com va passar a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. S'imposa un nou Acord de Londres per a Grècia, perquè la seva economia torni a créixer. Seria bo que els alemanys tinguessin memòria.