El pacte

Per fi tenim pacte entre CiU i ERC. La prova de que és un pacte que va en la bona direcció és que el PP i la caverna (que són dues coses gairebé idèntiques) han dit, per activa i per passiva, que el pacte no funcionarà. Per ara, ja ha fet el primer efecte que havia de fer: el PP té por. El mateix Aznar ha demanat una declaració conjunta per “mantenir la nació” al PP, al PSOE y a UPyD.

Ara ve el més complicat, que és dur a terme el que s’ha pactat. Tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista del dret a decidir.

L’economia catalana va vivint gràcies a la transfusió de l’estat, transfusió que es fa a comptagotes i amb la màxima publicitat possible, perquè tothom vegi que a Catalunya no es gestiona com cal. S’hauran d’apujar els impostos, i això provocarà moltes protestes del que els hauran de pagar, però no hi ha cap altre remei. I, així i tot, s’hauran de retallar moltes despeses. Esperem que ho sàpiguen fer bé.

Pel que fa al dret a decidir, la cosa està molt verda. Els polítics centralistes són gent que coneix molt bé els entramats de l’estat. Hi ha molts advocats de l’estat que tenen l’ullal recargolat, com es va veure quan van utilitzar totes les martingales per obtenir una sentència favorable del tribunal constitucional sobre l’estatut, amb recusacions a un membre del tribunal, al que varen fer fora de la ponència amb males arts, i amb retards impresentables a la renovació del tribunal, ja que els ponents que quedaven eren favorables al seu punt de vista. Els centralistes actuen sense cap vergonya, i, per obtenir els resultats que els interessen estan disposats a tot, encara que sigui destrossar les institucions. Al davant, tenen uns polítics , bé menors, com era el cas del senyor Montilla, o scouts, com sembla ser ara el cas dels dirigents d’ERC. I, em sembla a mi, contra la mala llet dels centralistes, l’escoltisme té poques possibilitats de guanyar.

Però, suposant que s’arribés a fer una consulta legal, el resultat no em sembla pas que pugui ser favorable a la independència. Si bé Espanya és un país arruïnat, un país que no podrà pagar el que deu mentre els interessos estiguin al 6 % (ni la podrà pagar encara que baixessin al 4 %), a Catalunya no estem pas molt millor. El deute propi és extremadament elevat, i anirà augmentant, i no hem fet, des de fa trenta anys, res per tenir una administració moderna i eficaç. Molta gent està d’acord per dir que hem copiat, a petita escala, tots els defectes de l’estat central. No s’ha professionalitzat el funcionariat, no s’ha aturat la corrupció, no s’ha tingut una administració seriosa. Quin avantatge tindríem amb una Catalunya independent?

Tenint en compte que els veritablement independentistes, els de la ceba, no deuen ser més del 30 %, per obtenir un resultat honorable a una possible consulta, s’haurà d’oferir quelcom de positiu al votant. Per ara, malgrat les frases fetes d’Espanya ens roba i d’espoli fiscal, ningú veu que a Catalunya les coses es facin millor que a la resta de l’estat. I serà molt difícil millorar en un parell d’anys una situació que s’ha deixat abandonada (per no dir que s’ha deixat podrir) des de fa trenta anys.

De tota manera, entrem en una etapa mol interessant. Esperem que no acabi massa malament.