Veiem a la darrera entrada dedicada a aquest tema que, a nivell mundial, hi ha una relació molt clara entre el creixement del PIB i el creixement del consum d’energia.
Però aquesta estreta correlació entre el PIB i el consum d'energia primària no és igual a tots i cadascun dels països, com podem veure en els gràfics següents. Observem que a Alemanya i al Regne Unit el PIB ha crescut tot i que el consum d'energia no ho hagi fet, mentre que en altres països amb economia desenvolupada, com França, Itàlia o els EUA l'economia ha crescut al mateix temps que ho feia l'economia fins fa tres o quatre anys, mentre que ara el consum d'energia es redueix tot i que el PIB es manté o continua augmentant. Mentre que a Espanya el consum d'energia segueix exactament l'evolució de PIB.
Podem veure les mateixes dades d'una altra manera, mitjançant la intensitat d'energia primària, és a dir, la quantitat d'energia primària corresponent a un PIB d'un milió de dòlars. Veiem que per a la Xina aquest valor era de 1,26 TEP el 1990, i ha estat de 0,62 el 2011. Per a la Índia, aquests valors són de 0,52 i de 0,42, respectivament, i per als EEUU, de 0,25 i de 0,17.
Pel que fa als principals països europeus, Alemanya ha passat de 0,16 a 0,10, França de 0,13 a 0,11, el Regne Unit de 0,13 a 0,08, Itàlia s'ha mantingut entre 0,10 i 0,11, mentre que Espanya, que estava en 0,12 el 1990, va augmentar la seva intensitat d'energia a 0,14 per tornar a 0,12 el 2011, el que la fa el país europeu, dels cinc esmentats, amb més intensitat energètica. És a dir, el més vulnerable a l'augment del preu de l'energia.
La conclusió és que amb una política d'eficiència energètica, almenys en teoria, podem augmentar el PIB sense haver d'augmentar, forçosament, el consum d'energia.
La balança comercial espanyola de productes energètics presenta sistemàticament un saldo negatiu. Degut a l'augment de preu dels productes energètics, que a Espanya són importats en una gran majoria, aquest saldo negatiu ha augmentat els últims anys, encara que el consum d'energia primària hagi disminuït.
Una de les sortides de la crisi econòmica d'Espanya passa, doncs, per disminuir la intensitat energètica per poder tenir un dèficit comercial energètic menor, que pugui ser compensat per les exportacions, pel turisme i altres components de la balança de pagaments. Amb una balança de pagaments positiva o, si més no, equilibrada, no tindrem necessitat de nou finançament exterior, de manera que els que ens presten tindran més confiança que podrem tornar el que els devem, el que farà baixar el tipus d'interès que pagarem per el refinançament del deute. Amb interessos més baixos, també les empreses es podran finançar més fàcilment, condició necessària per crear llocs de treball i poder sortir de la crisi.
Per això, el govern anterior va publicar un document anomenat Pla d'estalvi i eficiència energètica 2011 - 2020, que pretenia reduir la intensitat energètica d'Espanya. Amb el canvi de govern, mai més hem sentit parlar d'aquest pla. Serà perquè consideren que si ho van fer els socialistes no servia per a res. Mentrestant, estem perdent el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada