No comencem gaire bé

El nou govern acaba de començar a caminar quan el conseller de la presidència ja diu que s’ha de celebrar una reunió entre els senyors Mas i Rajoy. No en varen tenir prou amb la famosa reunió del pacte fiscal, allà pel mes de setembre, reunió que, al no haver-se preparat com calia, és l’origen de tot l’embolic actual? És perfectament inconcebible que s’hagués fet una reunió d’aquesta importància sense haver tingut una preparació adequada, sense haver consensuat les conclusions. És completament impresentable que, a una reunió del màxim nivell, es plantegi una proposta com el pacte fiscal, i que la resposta sigui un no rotund. I la culpa no va ser del president del govern central, que va fer el seu paper (em fan una proposta i dic que no), sinó del president da la Generalitat, que va anar a una reunió sense tenir la seguretat d’algun tipus d’acord.

I ara tornen a començar. Si s’ha de fer una reunió d’alt nivell amb el president del govern central abans s’ha de determinar l’agenda (és a dir, els temes que es volen discutir), s’ha d’anomenar les persones encarregades de preparar la reunió i, només després de moltes anades i tornades, quan hi hagi una perspectiva clara d’acord, es fa la cimera. Tota la resta és, al meu modest parer, perdre el temps.

Quan es reuneixen una persona perfectament immobilista, que tot ho refereix a la santa constitució (a la seva lectura de la santa constitució) i al que pensen la immensa majoria dels espanyols, dels catalans o dels feliços habitants d’Arbeca, i una persona perfectament racional, que presenta els seus arguments i espera que el contrincant els accepti o els rebati, però que no passa pel seu enteniment que el seu interlocutor ni l’escolti, no es poden fer reunions sense haver-les preparat a consciència.

Si el president del govern central fos una persona intel•ligent (que no ho és gaire) i independent (que encara ho és menys), tindria l’orella oberta a la proposta d’una consulta al poble català. Primer, negociaria sobre la pregunta, que no podria ser la clàssica de si es vol una “Catalunya independent que formi part de la Unió Europea”, pels dubtes que hi ha sobre aquesta darrera afirmació. Després, negociaria la majoria necessària perquè la consulta fos vàlida: un 60 % dels votants o un 50 % del cens, per exemple. I, finalment, si els consultats no haguessin optat per la independència, negociar un lapse de temps abans de fer-ne una altre: 15 anys, per exemple. La probabilitat de que el resultat de la consulta donés un resultat desfavorable al independentisme seria de més del 90 % (per no dir del 99 %). Tothom quedaria content, i tots quedaríem tranquils durant uns quants anys.

Resumint: una reunió entre els senyors Mas i Rajoy, per què? El pacte fiscal és insuficient per uns, impossible pels altres. Negociar un nou finançament: per això tants escarafalls? Negociar el dèficit per l’any 2013? Per això no fa falta una cimera. Defensar la immersió en català? Missió impossible, el govern central s’empara en resolucions judicials de les que es sent el cavaller defensor. Si el nou govern vol celebrar una reunió amb el senyor Rajoy, si us plau, primer expliqueu per què, i després, feu el favor de preparar-la d’una manera suficient.