Ahir el senyor Wert va destapar la seva proposta per carregar-se el model educatiu que està en vigor a Catalunya des de fa 30 anys. No és cap sorpresa, ja que, tant el PP al seu programa, com el propi senyor Wert, ja havien dit i repetit que volien, fos com fos, que el castellà fos idioma vehicular de l’ensenyament a Catalunya, si els pares ho demanaven.
Tant el PP com el ministre diuen que volen respectar la llibertat dels pares. Però si uns pares volen educar els seus fills a casa, i no a l’escola, no se’ls permet de fer-ho. I no se’ls permet (al contrari del que passa a altres països) perquè el bé dels fills passa pel damunt de la llibertat d’elecció dels pares.
Si un alumne català té com llengua vehicular per l’ensenyament el castellà, quan acabi els estudis, tindrà probablement un nivell insuficient da català, ja que a Catalunya, avui, és perfectament possible de viure-hi sense parlar català, però no s’hi pot viure sense parlar castellà. Un alumne que aprengui les assignatures en castellà, fora de l’escola probablement no parlarà mai català, de manera que, encara que l’aprengui a l’escola, és més que probable que el seu nivell sigui molt baix.
Però a Catalunya, almenys en teoria, el ciutadà té el dret de dirigir-se a l’administració tant en català com en castellà, i té el dret de demanar que li contestin en la llengua que vulgui de les dues. Això vol dir que un funcionari que treballi a Catalunya ha de saber tant català com castellà a un nivell suficient. Un alumne que hagi anat a una escola on la llengua vehicular hagi sigut el castellà, ho tindrà molt difícil per accedir a la funció pública a Catalunya. També hi ha moltes empreses on es demana un bon coneixement del català per poder aspirar a treballar-hi. De manera que un alumne d’aquests, tindrà, en general, menys oportunitats per trobar feina.
De manera que, pel bé dels fills, el govern central hauria de defensar la immersió educativa en català.
Però no ho fan. I no ho fan, no per respectar la llibertat dels pares, que els importa molt poc, sinó perquè volen que, d’aquí a quinze o vint anys, una part significativa de la població catalana es vegi amb més dificultats que l’altre per trobar feina, el que provocarà una ruptura de la societat a causa de la llengua. Volen trencar la societat catalana per l’idioma, ja que saben que una de les característiques més importants que defineix la identitat catalana és, precisament, el català.
Aquest és un primer pas, premeditat, per dinamitar la convivència a Catalunya. L’avantatge que tenim és que, tal com està redactada la llei del senyor Wert, és inaplicable. Vegem: un senyor anirà a una escola privada per dir que agafin el seu fill, encara que estiguin complets, que ja els pagarà la Generalitat el dia del judici final. Penseu que l’agafaran?
I, amb tota la mala llet del món, al nou esborrany d’aquesta llei s’ha presentat després de les eleccions del 25 de novembre ja que, si aquest esborrany s’hagués conegut abans, els vots independentistes segurament haurien augmentat.
El senyor Wert, presentant aquesta llei, perfectament inaplicable (i ell ho sap), ha volgut que els seus antics contertulians d’Intereconomia l’aplaudeixin. I, de pas, com cada vegada que parla d’aquest tema, va augmentant el nombre d’independentistes.
No oblidem que el PP és això. Per defensar la sagrada unitat d’Espanya, estan disposats a dinamitar la convivència d’una societat. El senyor Aznar, aquell que diu que pateix molt quan pensa en la situació actual d’Espanya, es deu cargolar de gust només pensant que, d’aquí a quinze o vint anys, es pugui trencar la convivència de la societat catalana gràcies a la proposta educativa del seu lacai Wert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada