La constitució i don Mariano

El dia de Sant Nicolau, don Mariano va publicar un article a la Vanguardia sobre la constitució. El titula “Garantia de convivència democràtica”. El bon home només diu generalitats i, al llegir-lo, diríem que es decanta per una lectura ampla i oberta del text constitucional. Parole, parole, ja que, quan arriba el moment dels fets, la seva lectura i la del seu partit és tancada a més no poder (quan els interessa a ells, és clar)

M’ha interessat especialment de la xerrameca de don Mariano el dia de Sant Nicolauel següent paràgraf, que no m’atreveixo a traduir al català perquè no hi he entès res: “Deseo larga vida a nuestra Carta Magna, y ninguna làpida de nuevo cuño clausurará su intrínseco caràcter abierto”. I un que pensava que una làpida era la llosa que cobreix les sepultures als cementiris.

Don Mariano, registrador de la propietat de Santa Pola (Alacant) i professional de la política des de fa un temps gairebé etern, té unes qualitats que aprecio: diu frases que no entenc i fa servir adjectius passats de moda. I quan parla ex-càtedra del que pensa la immensa majoria dels espanyols (que és el que pensa ell), em fa pensar en els pallassos de la tele.

Si l’Aznar va ser un president nefast, i en Zapatero no el va millorar, em fa l’efecte que amb don Mariano hem batut nous rècords. Si almenys parlés anglès…