La situació dels bancs espanyols

Quan la consultora Oliver Wyman va analitzar, ara fa un any, més o menys, la situació de cada banc ho va fer sota dos escenaris hipotètics, que el govern va definir. L’escenari anomenat “normal” fa les suposicions de que el PIB caurà un 1,7 l’any 2012, un 0,3 % l’any 2013 i que tindrà una recuperació del 0,3 l’any 2014; la taxa d’atur serà del 23,5 % i que els preus de l’habitatge cauran un 5 %. El segon escenari, denominat “advers” i que, segons el govern, té poques possibilitats de realitzar-se, és més dur, i preveu una caiguda del PIB del 4,1 % l’any 2012, del 2,1 % el 2013 i el 0 % el 2014, la taxa d’atur es dispara fins al 27 %, i el preu de l’habitatge es desploma un 20 %.

El resultat de la consultora va ser que el conjunt de la banca perdria 129.400 milions d’euros amb l’escenari normal i 209.100 milions si fos l’escenari advers el que es produís. Els bancs Santander, BBVA, Caixa Banc, Sabadell, Bankinter i Bancaja tindrien prou diners per afrontar aquestes pèrdues i mantenir un capital que els faci viables. Banc de València, Novacaixagalicia, Catalunya Banc i Bankia, en canvi, necessitarien 25.900 milions amb un escenari normal i 53.700 amb l’escenari advers.

Aquesta anàlisi té un primer problema: si bé en el cas de l’escenari normal, el capital que han de mantenir els bancs és del 9 % del total de crèdits, percentatge perfectament coherent amb les exigències actuals, en el cas de l’escenari advers s’admet un capital de només un 6 % dels crèdits, no se sap per què. Si el capital exigit fos del 9 %, com seria natural, alguns dels bancs de la primera llista necessitarien ajuda, i els bancs que ja en necessiten amb un escenari normal en necessitarien molta més. Probablement es necessitarien, en un escenari advers, no 53.700 milions, sinó el doble.

El segon problema és que l’atur ja ha sobrepassat amplament els 6 milions de persones, com ho veurem d’aquí a unes setmanes amb l’enquesta de població activa del primer trimestre, i que probablement arribarem al 27 %. Això vol dir que la morositat hipotecària augmentarà molt, encara que, al dia d’avui, es mantingui artificialment baixa degut a que els bancs refinancen molts crèdits que no s’estan pagant puntualment. I el preu dels habitatges ja ha baixat un 10 % els darrers 12 mesos (març 2012 a març 2013). Pel que fa al PIB, si bé l’any 2012 “només” ha caigut un 1,4 % (a comparar amb un 1,7 % de l’escenari normal i un 4,1 % de l’advers), per l’any 2013 és probable que la caiguda sigui la de l’escenari advers. I ara la comissió europea ens surt amb que el PIB encara disminuirà l’any 2014.

Per tant, cada dia és més probable que ens trobem davant d’un escenari més apropat al advers que no al normal. Podem, doncs, pensar que les necessitats de la banca espanyola seran molt més importants que les estimades fins ara, i que els 30.000 milions del rescat ja aprovat podrien no ser suficients ni per començar. Menys mal que Espanya no és ni Xipre ni Portugal.