Quan els de la meva generació anàvem a estudi,
cap als anys 50, ningú ens va explicar què havia passat l’11 de setembre del
1714. Ens en varem assabentar més tard, pels propis mitjans de cadascú. Més
tard, quan el dictador va estirar la pota, tothom parlava d’aquell 11 de
setembre i, fins i tot, es va declarar jornada festiva a tot Catalunya. Ens van
explicar que el Borbó era molt dolent i que els catalans d’aquella època van
ser traïts pels austríacs i pels anglesos, etc., etc. Ens van explicar una
història romàntica en la que el poble català va lluitar fins el final per la
defensa dels seus furs.
El problema és que les coses no van ser
exactament així. Hi va haver menys romanticisme i menys lluita per
conservar uns furs que el que ens volen fer creure. El propi Felip V va fer
dues coses ben abans del 1714: posar els furs al dia, fent-ne una publicació (cosa que no va
agradar els nobles, que amb uns furs que eren més aviat poc concrets, feien i
desfeien) i, el que és més important, jurant-los.
Si bé no és fals que Catalunya va fer
front a les tropes de Felip V per defensar les seves llibertats, també és veritat que hi havia un bon
entramat d’interessos econòmics que expliquen l’opció catalana per la causa
austriacista.
Es interessant de llegir un article
sobre aquest tema publicat al País el 3 d’aquest mes. Recomanat per aquells a
qui no els agrada massa que els adoctrinin ni d’un costat ni de l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada