Quan sentim parlar els polítics, en general,
no fem cap cas del que diuen. Per exemple, fa un parell de dies que el
president del govern central deia que l’any 2014 l’economia creixeria i es
crearien llocs de treball. Ningú li va fer cas, ja que tothom és conscient de
que el pobre home no sap res del que passarà l’any 2014, degut a que hi ha
tants imponderables que estan fora del seu control (i del nostre) que els seus
pronòstics no deixen de ser una bona intenció (recordem que l’any 2011 el PIB
espanyol va créixer un 0,4 %, després de dos anys de caiguda, i que el 2012 ha tornat a caure un
1,8 %)
L’altre
dia, en canvi, el president Mas va fer unes declaracions que són interessants,
ja que parlen més del present que del futur. Deia que Catalunya està en
"una situació complicada, d’emergència del país, de supervivència de
l’autogovern", i afegia que “tenim recursos, gent, energia y actius per
sortir d’aquesta situació si acceptem la realitat”. Dues afirmacions aparentment
contradictòries. Analitzem-les.
Dir que
Catalunya està en una situació complicada és cert, ja que l’economia no genera
suficients recursos per crear llocs de treball. Però el president, em sembla,
es referia més a l’ofec dels comptes de la Generalitat que a la situació
general. I els comptes de la Generalitat, per molt que estiguin malament, per
molt que la Generalitat estigui en una situació clara de fallida, tenen una
importància molt relativa. Si els comptes de la Generalitat estan com estan, és
degut que, al llarg dels anys, la Generalitat s’ha convertit en un monstre
enorme i poc eficient, que, en comptes d’ajudar a Catalunya a sortir de la
crisi, l’ajuda a enfonsar-se cada vegada més.
Culpa el
president de la situació econòmica de la Generalitat al finançament injust, a
que el govern central no paga els deutes que té, a una actuació deslleial de
Madrid. Tot això pot ser més o menys veritat, però el fons de la qüestió és que
l’estructura de la Generalitat fa por: 29 organismes autònoms, 56 ens públics,
174 consorcis, 83 fundacions, 86 societats mercantils, 7 universitats, 23
mancomunitats, etc., un total de 459 “coses”, moltes perfectament
prescindibles. Si el president Mas es dediqués a fer neteja en comptes d’acusar
als altres, segurament els comptes de la Generalitat permetrien pagar els
farmacèutics i no tenir problemes per pagar nòmines.
Això és
així perquè, dels 37.024 milions d’euros del pressupost consolidat de la
Generalitat, 13.781 milions, un 37 %, van a totes aquestes “coses” que s’han anat
creant amb els anys, i que segurament no són totes de primera necessitat.
Potser si tingués el valor de fer-ho la supervivència de l’autogovern estaria
més assegurada.
Pel que
fa a la segona afirmació del president, en efecte, Catalunya té medis per sortir
de la crisi. Això és així perquè, com ham vist fa poc al analitzar el PIB
català, Catalunya exporta més del que importa. El saldo exterior, amb la resta
d’Espanya i l’estranger, ha tingut un superàvit de 16.966 milions d’euros l’any
2012 i, quan el boom estava al seu màxim (que és quan Espanya va tenir un
dèficit de balança de pagaments més negatiu), Catalunya tenia encara un balanç
positiu. Si agafem el balanç amb l’estranger, també ha sigut positiu, 10.756
milions l’any 2012, encara que era negatiu en ple boom (restant els dos, podem
veure que el saldo amb la resta d’Espanya és cada vegada més petit, segurament
degut a la pèrdua de capacitat adquisitiva, el que seria favorable en cas de
separació)
I tenir
un balanç positiu és la condició necessària, però no suficient, per sortir de
la crisi. Les altres condicions són que el sector públic sigui responsable i
que la gent tingui una bona formació i ganes de treballar. De manera que, per
Catalunya, no tot està perdut. El seu futur depèn, única i exclusivament dels
catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada