Fa temps que no parlem del canvi climàtic. Per
una banda, la crisi econòmica s’ho menja tot. Per una altre, des de fa més de
deu anys, les temperatures globals no augmenten. Molts pensen que el canvi
climàtic no és tan ferotge com ens el volen pintar.
Parlarem avui d’un nou estudi sobre
l'escalfament de l'oceà acaba de ser publicat a Geophysical Research Letters,
titulat Distinctive climate signals in reanalysis of global ocean heat content.
Hi ha diverses conclusions importants que es poden extreure d'aquest treball.
1 - Al contrari del que es creu, l'escalfament
global s'ha accelerat en els últims 15 anys. Això es deu al fet que al voltant
del 90% de l'escalfament global es registra a l'escalfament dels oceans i els
oceans s'han estat escalfant de forma espectacular.
2 - Com se sospitava, la major part del
"calor perduda" s'ha trobat a les profunditats oceàniques. Aquest
estudi revela que el 30% de l'escalfament dels oceans en l'última dècada s'ha
produït a profunditats de més de 700 metres , el que no té precedents, almenys durant el darrer mig segle.
3 - Alguns estudis recents han conclòs, basats
en la desacceleració de l'escalfament de la superfície, que la sensibilitat del
clima a l'augment de l'efecte hivernacle és inferior a l'estimació de l'IPCC.
Aquests estudis són fonamentalment erronis perquè no tenen en compte
l'escalfament dels oceans profunds.
Els principals resultats de l'estudi es
mostren a la figura, on es pot veure el contingut de calor de l'oceà 0 a 300 metres (gris), 700 m (blau), i el total
(violeta), segons dades de ORAS4 (un sistema de milers boies “intel·ligents”
que solquen els oceans a diferents profunditats, mesurant la temperatura, la
salinitat, etc.).
Després de cadascuna de les erupcions volcàniques (que causen a curt termini un refredament mitjançant el bloqueig de la llum solar) de les muntanyes Agung, Bony, i Pinatubo, s'observa a les dades un esdeveniment diferent de refredament del mar. A més, després del fort esdeveniment del Niño de 1998, és visible un refredament de la part superior a 300 i
Una de les característiques més clares de la
figura és el ràpid escalfament dels oceans durant l'última dècada. Com ja hem
comentat, l'escalfament dels oceans menys profunds ha disminuït des del voltant
de 2003, el que ha portat a molts escèptics sobre la realitat del canvi
climàtic a argumentar que l'escalfament global s'ha desaccelerat. No obstant
això, durant aquest període s'ha anat acumulant cada vegada més calor als
oceans més profunds per sota de 700 metres . Els autors de l’estudi descriuen
l'escalfament dels oceans des de 1999 com l'escalfament més sostingut a aquesta
profunditat. De fet, les tendències recents d'escalfament de les aigües per sota dels 700 metres semblen no
tenir precedents.
De la mateixa manera, aquest nou estudi
conclou que, durant l'última dècada, al voltant del 30% de l'escalfament s'ha
produït per sota dels 700
metres , el que contribueix de manera significativa a una
acceleració de la tendència a l'escalfament.
Quina és la causa d'aquesta transferència de
calor a les capes més profundes de l'oceà? Els autors suggereixen que és resultat
dels canvis dels vents relacionats amb la fase negativa de l'Oscil·lació
Decadal del Pacífic i als freqüents esdeveniments de la Nena.
¿Bones notícies per a la sensibilitat del
clima? Probablement no.
Si les conclusions d'aquest estudi són certes,
l'aparent "seguretat" que proporciona a molta gent l'aturada de les
temperatures globals pot caure per ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada