El cobrador loco

Llegint el blog de la Neus Serra (de qui espero un bon treball d’informació sobre el que CiU pensa fer a Malgrat si guanya les eleccions), trobo un comentari d’un anomenat el cobrador loco. El tal cobrador té un blog, que obro. Veig que és un blog destinat a defensar la unitat d’Espanya i a titllar de avivar el fuego del resentimiento als nacionalistes, encara que siguin moderats, com en Jordi Pujol.

Cadascú té el dret de defensar la seva opinió, i el cobrador també.

Llegeixo un article titulat la unidad dinàstica, que parla dels reis catòlics, i que acaba dient: había concluido el proceso de unificación de España. La unión era, sin embargo, una unión dinástica. Bajo los mismos monarcas, los distintos reinos siguieron manteniendo diferentes leyes e instituciones.

Heus aquí un dels grans arguments dels centralistes espanyols: amb els reis catòlics es va fer la unitat d’Espanya, i no hem de tornar enrere. I jo, què voleu, hi estic d’acord. La unitat d’Espanya que els reis catòlics varen fer, i que va continuar durant més de dos-cents anys, és una unitat que em convé. Llavors, i també ho admet i ho diu el cobrador, els diferents regnes varen mantenir diferents lleis i institucions. Llavors, hi havia unes corts castellanes, unes corts aragoneses, unes corts catalanes i unes corts valencianes, totes elles independents les unes de les altres, i amb qui el rei havia de discutir separadament.

Què voleu que us digui? A mi aquesta unitat d’Espanya em va bé. Tindríem un parlament independent del de Madrid, i seríem tan lliures com ho és el Canadà respecte del Regne Unit: el cap d’estat seria el mateix, i res més.

Anècdota sense importància: no oblidem que, a la mort de la reina Isabel, el rei Ferran va ser expulsat de Castella i va haver de tornar al seu regne d’Aragó. Els castellans no volien ser governats per un rei estranger. Pocs anys més tard, va tornar a ser cridat a Castella, ja que els castellans no eren capaços de governar-se sols.