Si fes setze anys que sóc alcalde

Si fes setze anys que sóc alcalde, em tornaria a presentar?

Si miro a la meva experiència professional, veig que quan tens un càrrec d’una certa responsabilitat en una companyia important, cada 7 o 8 anys et canvien de funció. Per què ho fan? Per què no aprofitar l’experiència i el coneixement de la funció?

Per dues raons:

- La primera, es considera que quan et donen un càrrec nou, trigues un any en conèixer-lo, un altre any a tenir un projecte per millorar-lo i de quatre a cinc anys per desenvolupar el projecte i veure’n els fruits. Un cop feta aquesta feina, rarament tens la frescor per tenir un nou projecte, i et dediques a conservar el que hi ha. Caus en la rutina. I en un món que es belluga, caure en la rutina és anar endarrere. Perds eficàcia.

- La segona és que al cap d’uns anys, s’han anat establint costums que són aprofitades pels proveïdors que les coneixen per tenir més facilitats per endur-se’n les comandes, fent la competència menys eficaç. En resum, s’ha de canviar el responsable per modificar els costums i fer que la competència sanejada redueixi el preu del que es compra. I aquí no parlem de corrupció.

El mateix passa quan es té un lloc de responsabilitat a les administracions públiques. Al cap d’un cert temps l’eficàcia decau i, si només es mira el bé pel poble, el millor és un canvi cada vuit o dotze anys.

Em direu, i tindreu raó, que hi ha hagut polítics que han durat molt més. En Fidel Castro, en Franco, en són exemples. No sé si massa bons. El mateix Felipe González, al cap de dotze anys de govern va veure la seva darrera legislatura tacada de corrupció. Al cap de dotze anys ja no tenia la frescor d’idees del principi.

En Jordi Pujol n’és un altre exemple. Va governar molts anys. Jo l’admiro, perquè va ser un excel·lent president. Al cap de la quarta legislatura, tanmateix, ja no era el mateix. Probablement la llargada del seu mandat ha estat un llast per Catalunya. El famós tres per cent d’en Maragall probablement no era cert, però s’havia instal·lat en el sistema la segona raó de que hem parlat més amunt, i s’havien creat camins preferencials per obtenir contractes públics. Probablement no hi havia una corrupció generalitzada, però els efectes eren semblants.

Si fes setze anys que sóc alcalde, doncs, i si mirés pels interessos del poble, no em tornaria a presentar. De fet, faria quatre anys que ja no m’hauria tornat a presentar.


Encara que... En la meva experiència professional, quan et treien d’un lloc de responsabilitat, si ho havies fet bé, et donaven un altre lloc de treball, igual o millor que el darrer, amb un sou igual o millor que el darrer (si ho havies fet malament et fotien al carrer)

Quan fa setze anys que ets alcalde i no et tornes a presentar, ningú no t’assegura un altre càrrec ni un altre sou. Si no tens una professió que et permeti de guanyar-te bé la vida o si no ets un funcionari que recuperis el teu lloc de treball, et trobes al carrer. I perds el sou d’alcalde que, com que és de dedicació exclusiva, té una certa importància.

Si fes setze anys que sóc alcalde, doncs, i en comptes de mirar pels interessos del poble, mirés que perdo un modus vivendi relativament sucós i que no tinc res per reemplaçar-lo, què voleu que us digui, faria com tothom i em tornaria a presentar.


Nota: com a certes pel·lícules, hem d’afegir que qualsevol semblança del que acabem de dir amb una realitat més o menys propera és una pura casualitat.