Ho llegim, en Janí i jo, a l’últim butlletí informatiu de l’ajuntament. Ho diu la senyora alcaldessa a la plana “l’opinió de l’alcaldessa”. I ho diu així:
Les places públiques per a qui són, sinó per a les persones i per a les criatures? Ho hem de recordar sempre, amb un rètol que digui “Prohibit animals”?
En aquesta frase, la senyora alcaldessa s’expressa com si les criatures no fossin persones. Si pensés que ho són, no faria la distinció entre persona i criatura. Si l’església catòlica, a la que diu pertànyer, diu que el fetus és persona des del mateix moment de la concepció, no ho seran també les criatures?
Aquest petit detall comentat, anem al que ens preocupa a en Janí i a mi. En aquest país, les places públiques són això, públiques. I, si no hi ha un cartell prohibint-ho, són públiques també pels animals.
La senyora alcaldessa, en afirmar el que afirma, és a dir, dient que, per definició, les places públiques no són accessibles als animals, mostra una posició retrògrada. Ara que Malgrat està agermanat amb Seynod, només ha de visitar aquest poble, i també Annecy, i veurà que un poble net no és incompatible amb un ús de l’espai públic per part dels animals.
Que es vol que els gossos vagin lligats pels espais públics? D’acord.
Que es vol que els amos recullin les defecacions dels animals als carrers i a les places, com diu l’alcaldessa al seu escrit? Res de més natural. Però, i les bosses que molts ajuntaments posen a disposició del públic per fer-ho, on són?
Notareu que l’alcaldessa parla de recollir les defecacions dels gossos als carres i a les places. Es a dir, que l’alcaldessa reconeix que els gossos poden anar per les places...? No és una contradicció?
Quin embolic, i quina mentalitat tan enrederida, la de la senyora alcaldessa, al menys en aquest escrit i sobre aquest tema. Sembla com si haguéssim entrat a Europa, però és com si Europa no hagués entrat del tot en nosaltres. O almenys no hagi entrat del tot en la senyora alcaldessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada