Ciutadans de segona

S’ha posat de moda el dir que els ciutadans de Catalunya són ciutadans de segona. Que si la finançament de la Generalitat és insuficient, que si les inversions de l’estat no són les que haurien de ser, que si les comunicacions són precàries i mal conservades, i així fins a no acabar mai.

Els qui diuen això sembla que no s’hagin mogut massa per Espanya. Es clar que avui la majoria de las autonomies han millorat moltíssim, probablement més que la nostra, però el fet és que venien d’un nivell molt més baix. Encara avui, al meu parer, Catalunya és una de les zones més pròsperes i més ben servides de l’estat espanyol.

Si el ciutadà de Catalunya és de segona, n’hi ha molts que són de tercera. Qui serà de primera? Probablement els ciutadans del País Basc i ningú més.

I aquí ve l’altre tema que s’ha posat de moda. El País Basc té un finançament més avantatjós que el nostre, recull els impostos i paga una quota (un cupo) al govern central. Això fa que el govern basc tingui més disponibilitat per invertir i per fer una política social que no pas la Generalitat.

Això és veritat, però ja és tard per corregir-ho. De tota manera, el règim del cupo no és pas la panacea universal. El govern basc ha de pagar al govern central una quota per fer-se càrrec de la part proporcional de les despeses centrals (Casa del Rei, exèrcit, justícia, etc.) i per repartir entre les altres autonomies menys riques (solidaritat). L’avantatge que pot tenir el règim del cupo està en que aquesta quota sigui la més petita possible. Aquesta quota es negocia cada cinc anys. S’hauria de tornar a negociar abans la fi de 2006. Com que no hi haurà temps, la quota actual es prorrogarà un any més.

Tothom sap que la quota actual que paga el govern basc és ridículament petita. Amb prou feines paga les despeses centrals que li corresponen, i no dóna res per la solidaritat. En realitat, doncs, som els altres els que som solidaris amb els bascs. Ni el govern del PP ni el govern actual gosen negociar amb força per trobar una quota més equilibrada (que aniria en detriment del que queda disponible per les polítiques del govern basc). La raó és que el govern central té por dels bascs. I té por per dues raons: al País Basc hi ha remor de pistoles, i al País Basc hi ha una possibilitat real de que es declari la independència.

Tornant al finançament de la Generalitat, em sembla evident que, dins del sistema actual, es pot tenir més o menys disponibilitat en funció de la por que Catalunya faci al govern central. Es dur de dir això, però és la realitat. La política és cosa d’equilibris, i per decantar la balança del teu cantó, has de ser més fort que els altres, els hi has de fer por.

Un govern de CiU i ERC hauria fet por. Un govern d’aquest tipus hauria pogut aconseguir un finançament que el govern actual, que no fa por a ningú, no podrà obtenir mai. Es per aquesta raó que penso que si volíem ser ciutadans de primera, un govern nacionalista hauria estat més eficaç. El govern actual serà més d’esquerres, tindrà unes polítiques socials més avançades (i més cares), però no tenint un finançament adequat, perquè no fa por a ningú, haurà d’invertir menys o haurà d’endeutar-se. El que vol dir que, inexorablement, seguirem sent ciutadans de segona.

I menys mal si no passem a ser-ho de tercera.