Ja era hora, s’ha acabat el pont. En Janí i jo hem pogut passejar tranquil·lament pel passeig marítim sense demanar perdó a cada moment. Hem retrobat els passejants de cada dia. Hem pogut passejar tranquils.
La classe de bestiar que ocupava els llocs habituals de passeig era de mena molt característica: cap alt, veu segura, caminar potent. Eren gent de capital. Tant se val que fossin de la capital del regne, de la capital de la comunitat autònoma o de la capital de la província, es veia clarament que eren gent de pes. No com nosaltres, pobrets, que som de poble.
L’animal homo sapiens és un animal migratori. La següent gran migració serà el mes d’abril, per setmana santa. Fins llavors estarem relativament tranquils, en Janí i jo.
Tenim un pensament per tots aquells que ja són al treball. Són la part activa de la nació, els que fan créixer la riquesa del país. Nosaltres, a més de ser de poble, som jubilats, passius, vivim del que guanyen els altres. Els ho agraïm, com no pot ser menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada