Una xarxa viària “sostenible”

Avui dia, la paraula sostenible és com la panacea universal, com el bàlsam que tot ho cura. Aquesta pobre paraula, sobretot en boca de polítics i ecòlegs, s’ha convertit en l’argument definitiu per argumentar un projecte, una obra, una senzilla opinió.

Diu el gran diccionari de la llengua catalana que sostenible és el “que pot ésser sostingut”. I diu també que sostenir pot voler dir:

- Aguantar totalment o parcialment el pes, resistir a la tendència a desplaçar-se d’una cosa.
- Ajudar algú o alguna cosa perquè no defalleixi, no decaigui, no s’abaixi, etc
- Resistir l’esforç d'algú o d’alguna cosa.

Això no ens aclareix res del sentit amb que s’utilitza actualment.

Anem, doncs, al diccionari castellà de la Real Acadèmia: “Dicho de un proceso: que puede mantenerse por sí mismo, como lo hace, p. ej., un desarrollo económico sin ayuda exterior ni merma de los recursos existentes.”

La definició castellana sembla més apropiada per entendre la paraula que omple la boca dels polítics “in” i dels ecologistes de pro. Podem comprendre que sigui important el buscar un desenvolupament econòmic sense minva dels recursos existents. Podem entendre, encara que no siguem gaire llestos, que seria ideal un transport que no contaminés i que no gastés els recursos naturals. Una xarxa viària que disminuís la pol·lució i el consum d’energia no renovable podríem pensar que ajuda a la “sostenibilitat” del transport.

Per cert, una altre paraula, “sostenibilitat”, que no la trobem ni al gran diccionari de la llengua catalana ni al diccionari de la Real Acadèmia.

Dit això, em pregunto, en què es basen les bones gens de l’ajuntament per afirmar que les obres dels carrers de Girona i de Passada són “sostenibles”? En què aquestes obres reduiran la pol·lució o el consum d’energia no renovable?

No dubto ni un moment que aquestes obres suposin una millora, encara que.... la rotonda sembla un xic petita pels camions actuals. Però dir que “la filosofia del projecte de millora dels carrers de Girona i de Passada és convertir aquest eix – un dels més transitats per vehicles i vianants – en una xarxa viària sostenible” és una mostra més del bla bla d’alguns, que creuen que la gent es pensarà que són més intel·ligents si a cada pas usen paraules de les considerades intel·lectuals.

Soc de l’opinió que, almenys quan s’escriu, l’ús indiscriminat d’aquest tipus de paraules l’únic que demostra és que l’autor és més aviat un poca solta.