En Janí em va demanar que li expliqués què penso de tot això del canvi climàtic. Començo avui una sèrie de petits articles per exposar el que en penso ara mateix. Intentaré fer-ho d’una manera ordenada. No sé si reeixiré a fer-ho d’una manera clara.
Començaré per veure si el clima dels darrers mil anys ha canviat o no. Veiem el que diuen els que hi entenen (si és que hi ha algú que hi entén)
Es molt probable que durant el darrer mil•lenni la temperatura hagi variat molt. El problema és que s’ha començat a utilitzar instruments per mesurar la temperatura només des de fa cent cinquanta anys.
Quan estudiàvem història ens varen explicar que hi havia hagut una temperatura relativament elevada a l’Edat Mitjana (el període càlid medieval), que va afavorir la conquesta d’Anglaterra pels víkings, i que va durar des de l’any 1000 fins al 1300, seguida de la “petita edat del gel”, a l’època d’en Lluis XIV de França, també documentada històricament, i que va durar del 1650 al 1750 aproximadament, i que va recomençar al segle XIX. Però, podem quantificar les temperatures d’aquests períodes? I, aquests canvis climàtics es van produir només a Europa o varen ser globals?
Per esbrinar-ho, i al no tenir dades directes, hem de parlar de conclusions basades en dades indirectes (les cròniques històriques, les veremes, els anells de creixement dels arbres, l’estudi dels gels de Groenlandia, etc.). Això comporta moltes suposicions i, per tant, molts errors.
Així, en un gràfic fet per Michel Mann, es pot veure que l’evolució de la temperatura del darrer mil•lenni ha estat relativament constant, amb una petita baixada durant uns 850 anys i amb una pujada important al darrer segle. Aquest gràfic s’anomena “estic d’hoquei”, per la seva forma. Ha servit de base al protocol de Kioto. Hem de notar que la franja groga és el marge d’error del gràfic, marge d’error que no és pas negligible. Si aquest gràfic fos fals, el protocol de Kioto no tindria cap base científica.
Diuen que aquest tipus de gràfic té aquesta forma perquè s’ha efectuat un tractament matemàtic erroni de les dades. La gràfica corregida pel senyor McIntire ens dóna uns altres resultats, on es fa aparèixer que el segle vint ja no és el més calent del mil•lenni. Qui té raó? Aneu-ho a saber. La veritat és que el resultat del senyor McIntire es correspon bé a un augment global de la temperatura a l’Edat Mitjana, però no ens diu res sobre una “petita edat del gel” a tot el planeta.
Podem observar que la sortida del període calent de l’Edat Mitjana és tan ràpid com l’augment del segle XX. El que vol dir que, probablement, les variacions ràpides de temperatura que observem des de fa cinquanta anys no són inhabituals.
Potser algú es sorprendrà de saber que dos tractaments matemàtics de les mateixes dades puguin donar resultats tan diferents. Però és així. Com a anècdota, diré que, dins d’un treball d’assistència tècnica que estic fent per una empresa, estic fent un tractament matemàtic de les dades diàries dels darrers dos anys: segons com faig aquest tractament, els resultats són molt diferents. Hauré d’aplicar unes tècniques estadístiques una mica sofisticades per veure el resultat que sembli ser el més acurat.
Finalment, altres investigadors han estimat les temperatures a diversos indrets del planeta (Mauritània, Bermudes i Groenlàndia) on veiem clarament les dues anomalies del darrer mil•lenni.
Resumint: sembla cert que, per causes purament naturals, durant el darrer mil•lenni hi ha hagut canvis climàtics almenys tan importants com el que ara mateix estem sofrint. Aquesta conclusió es troba a la base del meu primer dubte sobre l’existència real, avui dia, d’un canvi climàtic que sigui degut a la influència humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada