Socors, en Pasqual torna!

Socors, en Pasqual ha tornat a parlar! I és que quan en Pasqual obre la boca, els seus “amics” comencen a tremolar.

I en Pasqual ha dit que:

- El senyor Rodríguez Zapatero el va enganyar, ja que no va complir el que va prometre amb l’Estatut (apoyaré el Estatuto que salga del Parlament). Jo afegiria que, bé va mentir conscientment, bé va parlar de manera irresponsable: les dues suposicions són igualment greus.

- Qui tria el candidat socialista del PSC no és el PSC, sinó el senyor Rodríguez Zapatero. Molt bé. El PSC és una simple sucursal. Tothom ho sabia, però ara hi ha confessió de part.

- El senyor Pasqual Maragall ens va fer perdre quatre anys, els que ha costat l’elaboració de l’Estatut actual, elaboració que “no valia la pena”.

Però això no és tot el que s’ha dit: la senyora Marina Llansana, portaveu d’ERC, va tenir la barra de dir, en referència a aquestes darreres declaracions de Maragall, que «Zapatero compta amb un còmplice a Catalunya, que és Convergència i Unió». La culpa no és meva, és del meu rival. Irracional. Surrealista.

Ridícul, senzillament ridícul. Pel PSC, per ERC, pel tripartit (perdó, per Entesa), i, el què és pitjor, per Catalunya.

Podia ser altrament? Penso que no. Quan els qui governen són els partits perdedors d’unes eleccions, el resultat no pot ser cap altre que el ridícul. Això sí, ningú no dimitirà. Ja que no és culpa seva, sinó que sempre és culpa d’un altre partit. I no gosen (encara) a dir que la culpa és del poble, que no els entén...

Gràcies, Pasqual. Vostè ens ha fet mirar al mirall. Ens ha fet veure que la nostra imatge no ens agrada. Ens ha fet pensar (què és el que no volen que fem des de la Conselleria de Cultura). I, quan el poble pensa, els polítics “poltronistes” tenen por. I, ens agradi o no, els polítics “poltronistes” de Catalunya són, ara mateix, els del tripartit (perdó, Entesa)