Les dues figures ens mostren la superfície marina dels Pols que està gelada.
A l’Artic, que es troba sobre el mar, hi ha una superfície de gel que passa de 4 milions de km2 a l’estiu a 13 milions de km2 al hivern. La gràfica ens fa veure clarament que aquesta superfície s’ha anat reduint, tant a l’estiu com al hivern, des de l’any 1978: a l’estiu ha passat de 5 a 4 milions de km2, i al hivern ha passat de 15 a 13 milions de km2. Fins aquí, tot conforme a l’escalfament del planeta.
Però i a l’Antàrtic? L’Antàrtic és un continent. Una franja de gel sobre el mar, que disminueix a l’estiu i augmenta al hivern, rodeja aquest continent. A l’estiu aquesta superfície és d’uns 2 milions de km2 i al hivern d’uns 15 a 16 milions de km2. La gràfica ens fa veure que aquesta superfície resta constant, i, si ens hi fixem bé, veurem que aquests darrers anys, la superfície de gel marí que rodeja l’Antàrtic ha augmentat al hivern de prop d’un milió de km2. Això no sembla pas anar a favor de la teoria de l’escalfament del planeta.
Si aquest escalfament és degut a l’augment del CO2 de l’atmosfera, i la quantitat de CO2 és homogènia a tot el planeta, per què el gel marí del Pol Nord s’encongeix i en canvi el del Pol Sud resta constant o sembla augmentar?
Recordem de passada que si el gel marí es desgela no fa augmentar el nivell del mar.
1 comentari:
difícil explicar que tot plegat forma part d'una moda passatgera que ens han imposat per tal d'esmorteir el cop del final dels recursos naturals, com el "petroli", que usàvem fins ara i només servien per enriquir als quatre de sempre.
en fi, gràcies per desplegar aquest mar de dubtes. cadascú que faci la seva pròpia reflexió sobre el tema. Jo no m'ho crec i tinc la sensació que el missatge gairebé apocalípitic amb el qual ens il·lustren cada dia, no ens fa cap bé.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada