Els Estats Units d’Amèrica del Nord

Fa un cert temps que no vaig als Estats Units. De fet, des de que fa un any em vaig jubilar. Penso que és sà el continuar interessant-se pal gran país americà, de manera que de vegades passo un diumenge a la tarda amb el New York Times (un veritable totxo) mentre escolto els partits per la ràdio.

Hi llegeixo un article molt interessant, The Power of Green, d’en Thomas L. Friedman. Sembla que els U.S.A. comencen a posar-se “verds”. Fa molt de temps que penso que els Estats Units perdran el seu lideratge mundial quan arribi la crisi del petroli. Però començo a canviar d’opinió. Si treballen en les energies “verdes”, amb el potencial científic i econòmic que tenen, és probable que segueixin com líders mundials molts anys més.

Cada vegada que passo una tarda llegint un diari americà me’n vaig al llit amb el mateix pensament: mentre aquí ens entretenim amb la misèria de les polítiques locals, regionals o estatals, mentre aquí fem lleis de dependència que l’estat no podrà finançar mai, mentre aquí fem lleis d’igualtat que ningú complirà, mentre aquí tinguem una Seguretat Social gratuïta i malbaratadora, seguirem sent un país de gent que pensem que la solució dels nostres problemes ens l’ha de donar l’Estat.

Mentre els mestres siguin funcionaris, mentre l’educació continuï dirigida per l’Estat (o per la Generalitat, que és el mateix), en comptes de contractar els mestres segons el seu saber i el seu saber ensenyar, i en comptes de tenir escoles i universitats que es facin la competència, seguirem sent un país d’ignorants que no innova, que és el mateix que dir un país que no avança. Que és el mateix que dir un país que recula.

I en això no som sols. Seguim el model francès. Cada vegada més.

Els Estats Units d’Amèrica del Nord tenen molts defectes, però són una societat dinàmica. Nosaltres tenim moltes qualitats, però som una societat estancada. I així no podrem continuar massa temps. El problema és que ningú no vol liderar el canvi que ens seria tan necessari.

En realitat volia comentar l’article del senyor Friedman. Ho faré un altre dia, si Déu ho vol.