Tot aquest enrenou, era necessari?

Aquesta és la pregunta que m’ha fet en Janí, un cop hem sabut que L’Agència Catalana de l’Aigua i l’Ajuntament estudiaran una solució per canalitzar la riera tot salvant els arbres de Can Feliciano. En Janí es va començar a interessar sobre aquest problema quan va veure, mentre preníem una cervesa a una terrassa de la platja de Pontedeume, el reportatge quer va fer la TVE 1.

Es que ningú no sabia que el projecte de canalització de la riera implicava el tallar aquests arbres?, em pregunta en Janí.

Home, jo no he vist el projecte, però em sembla evident que els que el varen fer i els que el varen aprovar ho devien saber molt bé, li contesto.

I no varen dir res a ningú?, insisteix en Janí.

Mira, Janí, la llei diu que els projectes s’han de presentar, durant un mes generalment, al públic, perquè la gent pugui presentar les al•legacions que jutgi convenients. El problema és que ningú no en va presentar cap.

Es estrany que la gent no es preocupi dels problemes que pot presentar un projecte, diu encara en Janí.

Mira, Janí, per això fa falta tres coses:

- Que de veritat es doni facilitats al públic per consultar els projectes, cosa que no es fa.
- Que hi hagi una veritable conscienciació democràtica del poble, que encara no hi és.
- Que els regidors de l’oposició facin la seva feina, que no la fan.


La informació pública

Ni a l’ajuntament de Malgrat ni en molts altres ajuntaments i administracions hi ha el més petit interès perquè la gent consulti els projectes. Els dirigents d’aquests organismes no han digerit encara el fet d’haver passat a ser una societat democràtica. Perceben, molts d’ells, la democràcia com un sistema on es vota cada cert temps, i on els que resulten elegits fan el que els dona la reial gana. Es el que feien els del “despotisme il•lustrat”, tot pel poble però sense el poble.

Per això, anuncien la informació pública en unes pàgines del diari que ningú llegeix. Els projectes els posen damunt d’una taula, no sempre complets i de vegades no hi ha la darrera versió del projecte. Et posen traves per endur-te’l a casa o al despatx per consultar-lo en condicions (l’altre gent que el voldrà consultar no el trobarà, et diuen) i no te’n deixen fer fotocòpies, que són molt cares i les fotocopiadores de l’organisme no estan fetes per això. I ni tant sols els pengen a la pàgina web de l’ajuntament, no fos que algun ximplet els llegís.

El temps va passant, i ningú no presenta al•legacions. La feina s’ha fet, però la democràcia ha estat escamotejada.

I després, els mateixos, quan fan els seus discursos, recriminen als que no han anat a votar per mandra, per comoditat o per desídia... Tindran morro!!


La conscienciació democràtica del poble

Tu i jo, Janí, que ha viscut uns quants anys a França, hem vist com la gran majoria dels projectes que es fan als ajuntaments on hi hem tingut residència han estat motiu d’al•legacions de la part del públic. La llei, a França, es semblant a la d’aquí. Però a França hi ha molts anys que hi ha democràcia, i aquí no. Allà han après que val més prevenir que curar, i aquí no. El que no vol dir que, en casos extrems, s’hagi de fer el que s’ha hagut de fer a Malgrat.

Els projectes, als països democràticament desenvolupats, prenen probablement més temps que aquí per madurar, però en general s’aplica el consens. I quan el consens no s’aplica, els governants es troben amb el poble davant seu. Que és el que ha passat a Malgrat.


El paper de l’oposició

El projecte de canalització de la riera va arribar a l’ajuntament l’any 2004 i es va aprovar definitivament l’any 2006 sense que es presentessin al•legacions o projectes alternatius, va dir l’alcaldessa durant el ple del passat dia 4. Els regidors de l’oposició varen tenir, doncs, dos anys per revisar el projecte i per presentar al•legacions o projectes alternatius. No ho varen fer. Per què?

Potser no varen demanar una còpia del projecte, quan aquest va entrar a l’ajuntament. Potser el varen demanar i no els hi varen voler donar. No ho sabem. Tant en un cas com en l’altre, els regidors de l’oposició no varen fer la seva feina. I quan algun d’ells, que tant en el 2004 com en el 2006 feia part de l’equip de govern, ens diu que l’han enganyat (millor seria dir enganyada), li hem de dir que la culpa és seva: si hagués mirat el projecte, o l’hagués fet mirar per algú que hi entengués, hauria vist el nyap dels arbres de Can Feliciano.

Suposo que això servirà als regidors de l’oposició per comprendre que fer oposició no és només anar al ple a dir sí o no, o a fer propostes. Aquest treball consisteix, també, a revisar els projectes, a fer les al•legacions que considerin pertinents, i a alertar el poble del que, segons ells, es farà malament.


Has parlat com un llibre, em diu en Janí. Però, dient tot això, no creus que tothom s’enfadarà amb tu?

Potser sí, Janí, però aquesta conversa queda entre nosaltres dos. Ningú ha de saber el que penso sobre aquest tema.

I ara, què passarà?

No ho sé, el poble ha guanyat una batalla, però la guerra no s’ha guanyat encara.

Saps el què penso?, em diu en Janí. Penso que l’ACA i el govern municipal faran un projecte alternatiu amb pocs canvis, que el poble actualment no acceptaria, però que, com que només hi ha un vot a “convèncer”, tindran “arguments” suficients per fer-lo aprovar pel ple. Ja que, si bé ho mirem, serà molt difícil, sinó impossible, trobar un projecte alternatiu de canalització de la riera amb la mateixa capacitat d’evacuació d’aigua que la riera actual i sense tallar els arbres.

Es a dir que, segons tu, li responc, val més que Déu ens agafi confessats.