Un estudi a les Tablas de Daimiel sobre el clima del passat

Les Tablas de Daimiel

Declarades Parc Nacional el 1973, les Tablas son el darrer representant d’un ecosistema anomenat taules fluvials que es formaven pels desbordaments dels rius en els seus trams mitjans, afavorits per la manca de pendents.

Es troben en els termes municipals de Daimiel i Villarrubia de los Ojos (Ciutat Reial). Encara que la major part pertany a aquest darrer, porten el nom de Daimiel ja que ha estat el poble que ha fet més per elles.

Es un dels ecosistemes aquàtics més importants degut a la gran fauna y flora que hi habita. També es important pel gran nombre d’aus migratòries que passen por la zona. En ella hi ha una gran varietat d’aus de tot tipus con l’ànec vermell com espècie representativa.


L’estudi sobre el clima

Un grup d’investigadors espanyols, geòlegs, han fet un estudi detallat de la composició dels pol•lens, de les proporcions de carboni orgànic i inorgànic i del nitrogen de més de quaranta mostres dels sediments dipositats a les Tablas de Daimiel (Castella – La Manxa), extretes a fondàries diferents, en un lloc anomenat Cigüela 4-2.

Cada mostra era un cilindre d’un metre més o menys de llargada i de deu centímetres de diàmetre. Les varen tallar en llesques de 0,7 cm de grossor i les varen analitzar. La datació mitjançant el carboni 14 els va permetre de determinar les edats de sedimentació de les diferents llesques.

Tota aquesta feina estava encaminada a estudiar el clima de la zona a diferents èpoques. El resultat va ser que el clima havia variat molt al llarg del temps. Resumim el que varen trobar:

- Primer apareix una època freda i àrida, abans de Crist, gairebé sense arbres, amb pol.lens sobretot d’herbes, amb un baix contingut de carboni i de nitrogen.

- Després ve una època romana, càlida i humida, entre el 150 abans de Crist i el 270 després de Crist, amb augment de les alzines i disminució de les pinedes.

- Segueix una àpoca més freda i seca, a l’Alta Edat Mitjana, entre els anys 270 i 950.

- Ve després un període de transició cap a un clima millor, més humit, amb més aigua a la zona, però en el que sembla detectar-s’hi la influència àrab, que hi va introduir el rec i la ramaderia, i on es varen tallar arbres per fer-hi pastos.

- Arribem desprès a la millor època, entre els anys 1040 i 1400, calorosa i humida, que es correspon al que s’acostuma a anomenar Període Càlid Medieval. Es produeix llavors un increment important del nombre d’alzines i una devesa semblant a la actual ocupa el paisatge.

- A partir del 1400, el clima es refreda i es fa més àrid i més fred: comença la Petita Edat del Gel.


Ensenyaments d’aquest estudi

Quins ensenyaments en podem treure? Dos, em sembla:

- El primer és que el clima de la península ibèrica ha anat canviant al llarg dels segles, i aquest estudi ens confirma el que ja sabíem en quant a les temperatures. Ens aporta, a més, la humitat que hi havia en cada un dels períodes.

- Hi trobem que el clima més calorós es correspon amb el clima més humit, i que, al revés, el clima més fred es correspon a un clima més sec.

Com veiem, és completament al revés del que ens anuncien pel futur. Els experts del IPCC ens diuen que, amb l’escalfament global, el clima de la península serà cada cop més calorós i més sec. No és el que ha passat durant els darrers dos mil anys, que quan el clima s’ha escalfat, ha estat més humit. No podem descartar un error de les prediccions.


ref.: Mª José Gil García et al., 2007, Late holocene environments in Las Tablas de Daimiel (south central Iberian peninsula, Spain), Vegetation History and Archaeobotany, 16: 241-250