Viatges sense objectius

No és que el viatge de tres membres de l’ajuntament al Marroc tingui una importància objectiva massa grossa des del punt de vista de l’erari municipal, sobre tot si hi ha anat amb un vol a preu reduït. Però sí que pot tenir una certa importància pel que fa a una manera d’entendre les prerrogatives dels càrrecs públics.

Al darrer ple es va preguntar a la primera autoritat pels objectius del tal viatget. La pregunta no era innocent, ja que es volia fer dir a l’autoritat que el viatge era un viatge del partit socialista, finançat pel poble de Malgrat. La resposta de la primera autoritat va ser de dir que el viatge no tenia cap objectiu. I un servidor, i en Janí, varem quedar bocabadats.

Un viatge sense cap objectiu?, em preguntava en Janí mentre escoltàvem la gravació del ple, l’endemà, asseguts mirant el mar. Quina cosa més estranya.

La primera autoritat, segons afirmava, entén que fer viatges oficials (és a dir, pagats pels nostres impostos) sense objectius és una cosa normal. Es més, ja n’havia fet un altre, a Rússia, segons va declarar.

Penso que la primera autoritat del poble és suficientment intel•ligent per saber, quan viatja, si té o no algun objectiu. Penso que tot viatge, com tota acció, tenen algun objectiu. Podria ser que l’únic objectiu d’aquest viatge fos distreure’s una mica de les obligacions del càrrec, però això ja és un objectiu, encara que no es pugui confessar públicament.

Sense cap ànim de crítica, però només amb la única intenció d’esbrinar el pensament de la nostra primera autoritat (ja que del seu pensament i de la seva acció se’n dedueixen coses que ens afecten), em passen pel cap les següents interpretacions a la resposta donada en el ple:

- Es tractava d’un viatge pel partit socialista, finançat pel poble de Malgrat: és lògic que es negui aquesta possibilitat, ja que podria ser fins i tot delictiva.

- Es tractava d’un viatge amb uns certs objectius, però que es considera que ningú n’ha de fer res, ja que els que el varen fer són elegits pel poble i no han de donar explicacions a ningú: aquesta possibilitat seria una burla a l’essència de la democràcia.

- Es tractava, efectivament, d’un viatge sense cap objectiu concret: si fos així, demostraria que el cervell de la primera autoritat és relativament poc estructurat, el que no és, en si, un defecte, ja que molts invents han sortit per casualitat.

- Es tractava d’un viatge de turisme: no ho crec, vistes les penalitats que els viatgers diuen que varen haver d’enfrontar.

No dono pas massa importància, ja ho he dit, al viatge en ell mateix. Però sí com a indici de com són i de com pensen els qui ens governen ara mateix. Les interpretacions que he trobat no em tranquil•litzen pas massa.


En Janí i jo continuem mirant el mar. Per l’horitzó hi veiem un vaixell, sembla un creuer. Potser un dia n’agafarem un, de creuer. Els objectius del viatge seran de conèixer altres terres, de descansar, de trobar-nos en un ambient diferent. No ho sé exactament, però, sense cap dubte, quan l’agafem, el nostre viatge tindrà algun objectiu. I és que nosaltres no creiem que els viatges es puguin fer sense cap objectiu. Serà que tenim un cervell massa estructurat, el que no deixa de ser un defecte.