L'efecte hivernacle natural: vapor d'aigua i núvols (2)

Aquesta és una pregunta que trobo fascinant, no només des d’una perspectiva científica, sinó també des d’una perspectiva sociològica. Si no fos per aquesta pregunta, per què coi gastaria el meu temps parlant de canvi climàtic en aquest blog si la majoria dels experts mundials estan d’acord en què l’escalfament global està provocat per l’home?

Els dos arguments que tinc per respondre a aquesta pregunta són els següents:


Una comprensió incompleta d’un problema complex

Tots els que treballen amb models climàtics han de construir els seus models basant-se en el coneixement actual de com funciona el sistema climàtic. Per tant, si alguns processos importants, que encara no s’entenen prou bé, no es prenen en compte, tots els models tindran tendència a fer el mateix error. Es per això que tots els models del passat han tingut sempre una tendència a allunyar-se del clima real a mida que el temps ha anat passant.

Probablement l’exemple més important d’aquesta manca de comprensió de com funciona el clima del planeta és la manera com les precipitacions controlen l’efecte hivernacle natural de la terra, un 90 % del qual és degut al vapor d’aigua i als núvols. L’efecte hivernacle total del planeta no és una quantitat que pugui ser modificada fàcilment afegint-hi una mica de diòxid de carboni, sinó que està constantment limitat pels sistemes de precipitacions, que sostreuen vapor d’aigua i ajusten les quantitats de núvols per mantenir coherent l’efecte hivernacle total amb la quantitat de l’energia solar disponible. El coneixement actual d’aquest procés de limitació de l’efecte hivernacle total és molt insuficient, raó per la qual fàcilment s’omet en els models climàtics.


Pressió dels col•legues per emmotllar-se al que diu la majoria

La gran majoria dels científics que s’ocupen del clima no són modelistes climàtics, i tenen una tendència a estar d’acord amb el que diuen els modelistes. Després de tot, són aquests modelistes els que apleguen tot el coneixement especialitzat de com funcionen els processos climàtics, i és natural que representin en un programa d’ordinador (model) com es comporta tot el sistema climàtic. Així, hi ha un element de “grup de pensament” que fa que els mateixos biaixos científics estiguin presents a tota la comunitat investigadora.

Aquesta pressió dels col•legues no es troba només a la comunitat dels científics del clima. Tenim l’exemple recent de dos investigadors australians que fa vint anys que mantenen que les úlceres de l’estómac són causades per bactèries. Durant vint anys aquesta teoria ha estat escarnida per la comunitat mèdica, fins que fa poc ha estat finalment acceptada.