El projecte de transvasament del Roine a Barcelona ha estat promogut per la societat BRL (Société mixte d'aménagement du Bas-Rhône et du Languedoc) des de l’any 1995. La societat BRL té una concessió d’un màxim de 75 m3/segon de l’aigua del Roine, agafada una mica més amunt d’Arles. Avui dia, aquesta societat només n’explota la meitat, aproximadament. D’on la idea de portar una part de l’aigua sobrant a Barcelona.El projecte és el següent:
Cabal = 10 o 15 m3/segon (315 o 473 hm3/any)
Distància = 310 km, 190 a França i 120 a Catalunya.
Túnel de 4 km per travessar els Pirineus
Cost estimat = 1.300 milions d’euros
Hi ha una idea alternativa, proposada per l’enginyer Josep Ruiz Gandullo, que contempla una conducció submarina, d’uns 230 km de llargada, que arribaria fins a l’Escala: el cost seria llavors d’uns 800 milions d’euros i el consum d’energia seria sensiblement inferior, així com el terme per la seva construcció. Sembla, però, una idea utòpica per la seva complicació.
El consum d’energia
Hi ha estudis que parlen de 1,75 kilowatts per metre cúbic. Aquest consum és inferior al de les dessaladores.
Si fem un petit estudi teòric, veiem que el punt de captació es troba a 6 metres sobre el nivell del mar, i que el punt més elevat del recorregut és al Pertús, a 194 metres. El desnivell seria de 188 metres. La fricció per portar l’aigua a una velocitat de 2,2 metres per segon durant 310 km equival a un desnivell de l’ordre d’un metre per quilòmetre. Es a dir, és com si haguéssim d’elevar l’aigua a 194 – 6 + 310 = 498 metres.
L’energia teòrica per aixecar un metre cúbic a i metre és de 0,0027 kwh, i a 498 metres és de 1,36 kwh. Si prenem un rendiment energètic (pèrdues dels motors, línees, transformadors, etc) del 75 % i unes pèrdues d’aigua del 15 %, arribem a un consum de 1,35/0,75/0,85 = 2,1 kilowatts per metre cúbic, que és l’energia que prendrem com a necessària.
Si el cost del kilowatt és de 0,05 euros, el cost energètic serà de 0,105 euros per metre cúbic.
El cost del transvasament
Agafarem el cabal de 10 m3/segon per fer els càlculs.
Amortització anual al 4 % i durant 50 anys = 59 milions d’euros anuals
Manteniment = 10 milions d’euros anuals
Administració i gestió = 8 milions d’euros anuals
Energia elèctrica = 33 milions d’euros anuals
Cànon ambiental = 0,03 euros/m3 = 9 milions d’euros anuals
Benefici de BRL = 5 milions d’euros anuals
Total = 124 milions d’euros anuals, equivalents a 0,39 euros per metre cúbic.
Si l’amortització fos a 25 anys, costaria 80 milions d’euros cada any, el que portaria el preu del metre cúbic a 0,46 euros.
Aquest preu és molt interessant, ja que actualment el cost de l’aigua que es porta a l’àrea de Barcelona és de més de 0,75 euros/m3.
Inconvenients
Sembla que, per ara, no fa falta tanta aigua a Barcelona, ja que amb les dessaladores que s’estan construint només farien falta uns 100 hm3 anuals, i encara. Llavors el cost del metre cúbic variaria sensiblement, i es posaria en 1,16 euros/m3 en aquest cas, el que el faria completament antieconòmic.
L’altre inconvenient és el terme d’execució de l’obra. Diuen que es pot fer en cinc anys. Em temo que, amb les dificultats administratives que es presentaran, aquest terme pot ser del doble.
Un darrer inconvenient podria ser que, degut a l’excés d’aigua de que disposaria l’àrea metropolitana de Barcelona (ja que no sembla probable que els pagesos francesos accedeixin a que el “sobrant” d’aigua anés a l’agricultura catalana o valenciana, que són les seves competidores) es potenciés el desenvolupament d’aquesta àrea metropolitana, accentuant encara més el desequilibri territorial de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada