Les temperatures del primer quadrimestre de l’any 2008 no han estat pas més elevades que les dels anys anteriors (les dades prenen com a base les temperatures mitjanes de 1961 a 1990) :
Global del planeta
Terra: + 0,77 ºC, l’onzè període de gener a abril més calent (el darrer més calent va ser el del 2007)
Oceà: + 0,29 ºC, el tretzè període de gener a abril més calent (el darrer més calent va ser el del 1998)
Terra i oceà: + 0,42 ºC, el dotzè període de gener a abril més calent (el darrer més calent va ser el del 2007)
Hemisferi nord
Terra: + 0,91 ºC, l’onzè període de gener a abril més calent (el darrer més calent va ser el del 2002)
Oceà: + 0,29 ºC, el vuitè període de gener a abril més calent (el darrer més calent va ser el del 2004)
Terra i oceà: + 0,52 ºC, el novè període de gener a abril més calent (el darrer més calent va ser el del 2007)
Hemisferi sud
Terra: + 0,31 ºC, el vintè període de gener a abril més calent (el darrer més calent va ser el del 2005)
Oceà: + 0,30 ºC, el vint-i-tresè període de gener a abril més calent (el darrer més calent va ser el del 1998)
Terra i oceà: + 0,30 ºC, el vint-i-dosè període de gener a abril més calent (el darrer més calent va ser el del 1998)
Per ara, doncs, les temperatures no continuen augmentant. Diríem que, fins i tot, més aviat disminueixen una mica. I no augmenten des de fa sis o set anys, mentre que el CO2 de l’atmosfera continua pujant. També observem que les temperatures de l’hemisferi sud reculen molt més que les de l’hemisferi nord.
Tot això qüestiona les previsions de canvi climàtic que ens havien fet passar com a veritats inqüestionables, i que ens deien que, al anar augmentant el CO2, ho farien també les temperatures.
Llegeixo al Mundo del passat dia 19 que una nova edat del gel ens amenaça (el Mundo té una de les millors seccions científiques i tecnològiques dels diaris espanyols). Aquesta idea no es nova, ja es va publicar fa temps a la revista “Science”, i, encara que discutida, molts investigadors pensen que es pot donar la paradoxa de que l’escalfament global sigui el detonador d’una petita edat del gel. El senyor Godfrey M. Hewitt, que és un genetista que ha hagut d’aprendre paleoclimatologia (el clima del passat) per fer el seu treball, és dels que ho pensa, ja que va succeir el mateix fa més de 12.000 anys en una època que es coneix com “Dryas” recent.
“Actualment, ningú sap què passarà amb els corrents oceànics i amb el seu efecte sobre les oscil•lacions de les glaciacions com a conseqüència del canvi climàtic, car hi ha massa factors implicats, però jo no crec que el cicle de les edats del gal s’hagi acabat: el canvi climàtic pot ser el gallet que dispari el començament d’una època freda”, va dir el senyor Hewitt a Madrid, ciutat que va visitar per ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat.
La causa del Dryas recent, de fa més de 12.000 anys, va ser probablement la conseqüència d’un canvi en el corrent del oceà Atlàntic. En realitat, va començar fa uns 12.900 anys, de manera molt brusca, i va acabar, també de manera molt brusca, fa uns 11.600 anys. Rep el nom de la planta Dryas Octopelata, que és una planta de la tundra, i que va tornar a aparèixer a les zones meridionals d’Europa. La temperatura hivernal d’aquella època a Europa va ser molt baixa: nombrosos estudis del pol•len i dels sediments d’aquell temps ho confirmen sense cap dubte.
La causa? No es coneix amb exactitud, però la teoria més acceptada és que per una o altra raó, va augmentar l’aport d’aigua dolça a l’oceà Artic. Aquesta aigua dolça va frenar el corrent del Golf que porta aigües càlides a la costa oest europea i que torna cap al Canadà desprès de refredar-se a l’Artic. D’aquesta manera, les aigües polars superficials varen avançar fins a la península ibèrica, de manera que tot Europa va “gaudir”, durant més de mil anys, d’una Edat del Gel molt refrescant.
Quelcom de semblant podria passar, pensen alguns, entre ells el senyor Hewitt, en un futur no gaire llunyà, quan, degut a un efecte secundari de l’escalfament del planeta, augmentin les precipitacions a l’Atlàntic Nord, l’oceà Artic rebi més aigua dolça, es pari el corrent del Golf i... Europa es refredi.
Tot això és tant probable (o tant poc probable) com que les temperatures augmentin de 4 a 6 ºC d’aquí al 2100. Es a dir, que encara no en sabem prou sobre els factors que influencien el clima per poder dir de manera una fiable què passarà amb les temperatures.
Com deia l’Antonio Molina, en això de les prediccions climàtiques, “el futuro es muy oscuro”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada