La sorra de s’Abanell

Per ser objectius, ens fem eco del que diu el ministeri de Medi Ambient sobre la darrera recàrrega de sorra de la platja de s’Abanell, el mes passat, i de la que una forta llevantada se’n ha endut una part important (Diari de Girona del 15 de maig)

Diu el ministeri que “els moviments de la sorra a la platja de s'Abanell de Blanes després dels últims temporals estaven "previstos" pels seus tècnics i que, per tant, el temporal de llevat que es va endur part de la sorra el passat cap de setmana no ha de significar cap problema”.

El raonament dels tècnics del ministeri és que “la sorra no ha marxat sinó que només ha canviat de lloc”, i que “ja van advertir que el reompliment s'havia dissenyat tenint en compte que una ventada de garbí reposaria la sorra que s’enduu el llevant”. Es a dir, que “la disminució de l’amplada de platja produïda després del temporal del passat cap de setmana estava prevista i el comportament de la mateixa ha estat l’esperat”.

Com sempre, hem de donar un marge de confiança als que decideixen les coses, encara que desconfio molt d’aquestes previsions dels tècnics de Medi Ambient. Els moviments de la sorra de les platges, els moviments de la línea de costa en zones arenoses és una ciència, si és que es pot denominar així, que té molts punts foscos. Cada vegada que penso sobre aquests temes recordo un llibre titulat Why Environmental Scientists Can’t Predict the Future, escrit per dos geòlegs (pare i filla)especialitzats precisament en enginyeria costera.

Diuen en aquest llibre que quan els enginyers especialistes en costes han de decidir si dragaran sorra per bombejar-la a una platja erosionada, fan servir models matemàtics per predir quanta sorra hauran de necessitar, quan i on l’han de recarregar, l’avaluació de com aquesta sorra es mourà i quan de temps el recarregament sobreviurà davant de les tempestes i de l’erosió de la costa.

Però els autors desconfien d’aquests models matemàtics com de la lepra, ja que saben que no es tenen prou coneixements per construir models matemàtics fiables sobre aquesta matèria. Recomanen un altre mètode per recarregar les platges erosionades: dragar qualsevol quantitat de sorra de qualsevol lloc i dipositar-la de qualsevol manera sobre la platja. Aquest tipus d’actuació que podríem qualificar de kamikaze probablement no durarà massa, diuen, però els projectes fets d’acord amb models matemàtics normalment no duren gaire més i, almenys, d’aquesta manera no es donen falses certeses a ningú.

D’acord amb aquest escepticisme sobre els coneixements que es tenen actualment sobre aquesta qüestió, donarem una confiança limitada als tècnics de Medi Ambient quan ens diuen que el que ha passat durant la darrera llevantada estava previst, i que el comportament de la platja ha estat l’esperat. Amb una mica de sort, potser encertaran, i els 1.200.000 euros no s’hauran perdut del tot. Esperem-ho així.