El problema de l’aigua (5) – El transvasament de l’Ebre

No es parla aquí del transvasament que es farà per portar aigua a Barcelona durant el període que duri la sequera, i que serà, segons diuen, un transvasament relativament petit, ja que no passarà dels 4 hectòmetres cúbics mensuals durant un any. Discutirem la viabilitat del transvasament de l’Ebre previst en el Pla Hidrològic Nacional (PHN) de l’any 2000 i del avantprojecte de transvasament del 2003.


La posició dels socialistes

Fent una mica d’història, recordarem que el govern socialista, amb el seu ministre d’Obres Públiques Josep Borrell, preveia un transvasament de 1.850 Hm3 anuals en el avantprojecte de Pla Hidrològic que va presentar.

Veiem, doncs, que els socialistes han canviat totalment d’opinió, ja que van derogar, quan van guanyar les eleccions, el projecte de transvasament del PP del 2003, més modest que el seu.


El projecte dels populars de l’any 2003

Aquest projecte, el del 2003, preveia un transvasament de 1.050 Hm3 anuals, dels que 190 Hm3 anirien cap al nord, i els 880 restants cap al sud, arribant fins a Almeria, a uns 850 km de distància.

El cost de l’aigua transvasada, deia l’avantprojecte citat, seria de:

Cost de l’obra = 4.207 milions d’euros
Amortització anual al 4 % i durant 50 anys = 196 milions d’euros anuals
Manteniment = 38 milions d’euros anuals
Administració i gestió = 8 milions d’euros anuals
Energia elèctrica = 127 milions d’euros anuals
Cànon ambiental = 0,03 euros/m3 = 30 milions d’euros anuals
Afeccions = 11 milions d’euros anuals

Total = 410 milions d’euros anuals, equivalents a 0,39 euros per metre cúbic.

El detall de l’energia elèctrica és el següent: 2,5 kWh/m3 a un preu de 4,9 cèntims d’euro per kWh. Aquest detall és important per comparar-lo amb el cost energètic d’una dessaladora.

Hem vist que no es pot transvasar, en el millor dels casos, més de 788 Hm3 anuals (si prenem com a cabal ecològic els 135 m3/segon definits en el seu moment per la Generalitat i si no es fa la segona part del Pacte de l’Aigua a l’Aragó). Per altra banda, en el preu de l’avantprojecte del PP no es preveien pèrdues, que seran, normalment, del 15 %. El que vol dir que l’aigua que arribaria al consumidor no seria de 1.150 Hm3 anuals, sinó de 788 x 0,85 = 670 Hm3 anuals.

Al transvasar menys aigua i al tenir en compte les pèrdues, el cost de l’aigua no seria el mateix: en efecte, en el cost calculat abans hi ha 253 milions d’euros anuals de despeses fixes i 157 de variables (energia elèctrica i cànon). El nou cost serà doncs:

Amortització anual al 4 % i durant 50 anys = 196 milions d’euros anuals
Manteniment = 38 milions d’euros anuals
Administració i gestió = 8 milions d’euros anuals
Energia elèctrica = 74 milions d’euros anuals
Cànon ambiental = 0,03 euros/m3 = 20 milions d’euros anuals
Afeccions = 11,milions d’euros anuals

Total = 347 milions d’euros anuals, equivalents a 0,52 euros per metre cúbic.

Si, a més, tenim en compte que a la Llei d’Aigües i a les instruccions europees no es consideren amortitzacions a 50 anys per obres públiques d’aquest tipus, sinó de 25 anys com a màxim, l’anualitat d’amortització seria de 266 milions d’euros en comptes de 196, el que augmenta el cost de l’aigua transvasada a 0,69 euros per metre cúbic.

I això sense tenir en compte que s’haurien de construir més embassaments dels previstos en el Pla del 2003, ja que la majoria de l’aigua transvasada havia d’anar per regadius, i que s’hauria d’emmagatzemar, ja que el 75 % del transvasament s’hauria de fer d’octubre a abril, mesos on l’Ebre té més cabal. Això faria que la factura augmentaria dels 4.207 milions d’euros a 5.683. Amb una amortització a 25 anys, l’anualitat seria de 360 milions d’euros (0,54 euros per metre cúbic), el que portaria el cost de l’aigua a 0,83 euros per metre cúbic, més del doble del cost inicialment previst.


Conclusions

Podem veure, doncs, que el transvasament de 1.150 Hm3 anuals del riu Ebre, previst en el Pla del govern del Partit Popular de l’any 2003, era econòmicament inexacte.

El problema polític i social és que, al sud de l’Ebre tenen dues xifres al cap i que no hi ha qui els hi tregui: 850 Hm3 anuals a 0,39 euros per metre cúbic.

La conseqüència d’unes xifres demagògiques fa que l’opció de dessalar l’aigua del mar es vegi, en aquestes terres, com una opció massa cara. Es clar que hi ha qui diu, i no sé si és veritat, que el pla del govern d’aquella època era de cobrar els 850 Hm3 (o els que fossin) del sud a 0,39 euros/m3, i als 200 Hm3 (o els que fossin) del nord a un preu més alt per equilibrar els comptes (ja se sap que els catalans són rics i que, de tota manera, no voten al PP)

A més, si tenim en compte el cabal històric del riu, podrem comprovar que, en mitjana, un any de cada quatre pràcticament no es podrien efectuar transvasaments.

En resum, i com a conclusió final, el Pla del 2003 no era més que una gran estafa per arreplegar vots. La ministra Narbona va fer molt bé en derogar-lo.