L’efecte hivernacle natural: vapor d’aigua i núvols (1)

La teoria de l’escalfament global del planeta comença amb l’afirmació de que la temperatura mitjana és relativament constant degut a un equilibri entre

1. la quantitat d’energia solar absorbida i
2. la quantitat de radiació infraroja emesa que de manera continuada es perd a l’espai exterior.

En altres paraules, l’energia que entra és igual a l’energia que surt. La mitjana de tot el planeta durant un any de l’energia que entra i que surt del sistema climàtic és de l’ordre de 235 watts per metre quadrat.

Els gasos d’efecte hivernacle de l’atmosfera (que principalment són vapor d’aigua, núvols, diòxid de carboni i metà) exerceixen un control molt fort sobre la temperatura que té la superfície del planeta. La humanitat, cremant combustibles fòssils, afegeix més diòxid de carboni a l’atmosfera. A més CO2, més energia infraroja queda atrapada, augmentant l’efecte hivernacle del planeta, i causant una tendència a l’escalfament a la baixa atmosfera i a la superfície del planeta.

La teoria de l’escalfament global diu que la temperatura de la baixa atmosfera ha d’augmentar (al què causa un augment de l’energia infraroja que s’escapa a l’espai) fins que la radiació infraroja emesa torni a igualar l’energia solar absorbida. Es a dir, la Terra ha d’escalfar-se fins que es torni a restaurar l’equilibri de l’energia. Aquesta és l’explicació bàsica de la teoria de l’escalfament global.

Probablement algú es sorprendrà d’aprendre que l’escalfament degut a l’augment del CO2, per ell mateix, és relativament moderat. S’ha calculat teòricament que, si no hi hagués cap més canvi en el sistema climàtic, augmentant al doble la concentració del CO2 atmosfèric l’augment global de temperatura seria de menys d’un grau. I aquesta no és una afirmació que sigui controvertida...

Però...probablement hi haurà altres canvis en el sistema climàtic quan hi ha una tendència a l’escalfament! Per exemple, els núvols, el vapor d’aigua, les precipitacions, respondran probablement d’alguna manera a la tendència a l’escalfament produïda per un augment del CO2. I aquesta resposta pot ser tant en el sentit d’amplificar com de disminuir l’escalfament propi de l’augment del CO2. Aquests altres canvis s’anomenen “retroalimentacions” (feedbacks en anglès), i són els que en realitat faran que l’escalfament global produït per l’home sigui una catàstrofe o no sigui gairebé ni una notícia. Aquestes retroalimentacions són la causa de gairebé totes les discussions científiques sobre l’escalfament global.

A l’Al Gore li agrada recordar que l’home “posa” 70 milions de tones de CO2 a l’atmosfera cada dia. Però el que no diu, probablement perquè no ho sap, és que la mare naturalesa “posa” 24.000 vegades aquesta quantitat cada dia a l’atmosfera del gas d’efecte hivernacle més important, el vapor d’aigua, i que en “treu” gairebé la mateixa quantitat cada dia. Això no demostra que l’escalfament no sigui causat per l’home, sinó ensenya que el control més important dels sistemes climàtics està fet pel vapor d’aigua i pels núvols.

Vivim en una mar atmosfèric invisible de vapor d’aigua, que és el gas d’efecte hivernacle més important de la Terra. La nostra atmosfera podria contenir molt més vapor d’aigua del que conté, el que ens conduiria a un planeta molt més calent..., però no ho fa. Per què l’atmosfera conté la quantitat de vapor d’aigua que conté? No ho sabem.

Els models que preveuen un augment important de les temperatures globals ho fan pensant que, per art de màgia, el nivell de l’efecte hivernacle natural de la Terra (és a dir, del vapor d’aigua i dels núvols) no sortirà del valor mitjà actual.

Per tant, és interessant tractar de comprendre com poden variar les quantitats de vapor d’aigua i de núvols a l’atmosfera, que són els dos principals components de l’efecte hivernacle natural del planeta. Hi dedicarem, si Déu ho vol, alguns esforços.