dimecres, de juny 04, 2008

El problema de l’aigua (7) – El minitransvasament de l’Ebre i el transport de l’aigua en vaixells

Abans d’atacar les dessaladores, dues paraules sobre el minitransvasament de l’Ebre i sobre el transport d’aigua en vaixells.


Transport d’aigua en vaixells

L’aigua es transporta a Barcelona des de Tarragona i des de Marsella, en vaixells cisterna d’una capacitat mitjana d’uns 25.400 metres cúbics cada un. Durant tres mesos, s’han contractat 169 viatges, pel que es portaran a Barcelona un total de 4,8 hm3.

El cost total de l’operació és de 53 milions d’euros, segons llegim a la Vanguardia, pel que podem calcular fàcilment que el cost d’aquesta aigua és de 53/4,8 = 11 euros per metre cúbic. Un cost molt elevat, que no es pot justificar per la situació d’emergència existent quan es va planejar l’operació (pensem que el cost d’un transvasament normal és d’uns 0,50 euros per metre cúbic) quan pensem que la quantitat d’aigua transportada és relativament insignificant i que no resolia res. Imaginem les coses que s’haurien pogut fer amb 53 milions d’euros!

Un cop acabada aquesta primera operació de transport en vaixells, esperem que no es recondueixi, ni que es faci cap transport des de la dessaladora de Carboneres, ja que el seu cost és excessiu.


Minitransvasament de l’Ebre

El minitransvasament de l’Ebre tindrà un cost, diuen, pel cap baix, de 160 milions d’euros. Es pensava portar aigua a Barcelona fins que la nova dessaladora del Prat estigui en funcionament, pel maig de l’any que ve, a raó de 4 o 5 hm3 per mes. El que fa un total d’uns 30 a 35 hm3, si suposem que l’obra s'hauria acabat a l’octubre d’aquest any.

Si fos així, aquesta aigua costaria uns 5 euros per metre cúbic. Seria, doncs, una aigua molt cara. A aquest preu s´hi hauria d'afegir el manteniment de l’obra, que tindrà despeses encara que no funcioni, i el cost de l'energia elèctrica per transvasar l'aigua.

Aquest cost es pot defensar millor que el del transport en vaixells, ja que l’obra queda, i es podria tornar a utilitzar en cas que fos necessari, i perquè la quantitat d’aigua que es pensava transvasar és significativa, i podia resoldre una situació delicada Aquests dos arguments no valen pel transport en vaixells, ja que ni la quantitat transportada és rellevant, ni queda cap inversió material que es pugui fer servir més endavant.

Per altra banda, distreure 35 o 40 Hm3 de l’Ebre en sis o set mesos no té cap importància des del punt de vista del cabal ecològic del riu, sobretot si el transvasament es fa en l’època en què el riu acostuma a portar més aigua.