Els preus de l’electricitat

Ara que l’electricitat s’apujarà, és sà veure com són els nostres preus si els comparem amb els dels altres països. He fet dues gràfiques, tretes d’un informe de l’Agència internacional de l’Energia, la una sobre els preus de l’energia elèctrica pels particulars, i l’altre sobre els de la indústria (preus en dòlars americans per kilowatt-hora). Lògicament, els preus de l’electricitat per a la indústria són més econòmics, per raons tant tècniques (solen comprar l’electricitat a més alta tensió) com polítiques (als països on l’estat intervé en el preu de l’energia es pot voler afavorir la competitivitat de la indústria)

Hi trobem que el país amb l’energia elèctrica més econòmica, tant per l’ús domèstic com per a la indústria, és l’Africa del Sud, on el 93 % de l’electricitat es fa a base de carbó.

Per a la indústria, França té un dels preus més econòmics, ja que la seva electricitat és d’un 80 % de base nuclear. En canvi, per l’ús domèstic, el preu és només una mica més econòmic que l’espanyol. A França s'afavoreix la competitivitat de la indústria.

A Austràlia el preu no és massa car, i això ve de que el 80 % de l’energia elèctrica és a base de carbó.

L’electricitat a Polònia, on l’energia elèctrica és, a un 93 %, feta a base de carbó, però d’un carbó un xic car, ja que les mines no són a cel obert, és també més econòmica que a Espanya.

A Dinamarca el preu de l’electricitat domèstica és molt cara, ja que es fa pagar als usuaris l’energia eòlica. Aquest tipus de producció d’energia no intervé en el preu de l’electricitat per a les indústries.

Al nostre país, els preus es troben més o menys a la mitjana, però amb una tendència a apujar-se cada vegada més, a anar-nos acostant al preu italià. Per compensar el dèficit tarifari, d’una part, i per pagar el cost important de les energies dites renovables, que són les que el govern del senyor Rodríguez Zapatero ha decidit que hem de produir. Si les centrals espanyoles fossin majoritàriament de carbó importat i nuclears, i ens deixéssim de tantes conyes sostenibles, no hi ha cap dubte que la nostra indústria seria més competitiva (la crisi seria menys pronunciada) i les nostres butxaques es trobarien una mica més alegres quan la factura de la llum ens arribés.