Pecadors, fora de Malgrat

Ara que l’ajuntament vol imposar multes de 600 euros als fornicadors platgers, no sabem si per esperit purità, per esperit recaptador o bé per mantenir neta la sorra, rellegeixo un escrit publicat a Malgrat ara fa cinquanta anys, signat per “un hijo de Malgrat y de Acción Católica”, que desitjava que entre el veïnat s’estengués el bon exemple del vestir de manera decent i honrada, salvant l’honestedat, el pudor i, fins i tot, la higiene.

Deia el tal “hijo de Malgrat” que bé estava que a la platja es considerés corrent que homes i dones portessin pantalons curts. Però el que no s’havia de consentir era que els “machos” anessin pel poble cobrint-se només la part més vergonyosa del cos. Fins i tot se’ls havia vist pel centre del poble, cobrint-se únicament amb un SLIP (si, en majúscules) deixant al descobert la resta del cos.

No era perquè no tinguessin pantalons curts, ni meyba, ni barnús, no. El que passava, ara fa cinquanta anys, segons el “hijo de Malgrat y de Acción Católica”, era que els agradava exhibir-se davant les càndides i honestes mirades d’una part de l’altre sexe, que així anava perdent el pudor i la decència.

Demanava “el hijo de Malgrat” que s’apliquessin les lleis del règim, que exigien que, al sortir de la platja, HOMES i DONES es cobrissin amb barnús. Amb aquesta petició, el “hijo de Malgrat” volia evitar als catòlics practicants la comissió d’un pecat greu contra la honestedat, pecat del que haurien de donar compte a Déu quan Aquest ho estimés convenient.

Però no només anava dirigida aquesta petició a evitar pecar als catòlics practicants, ja que als no creients se’ls havia d’exigir que es comportessin com a HOMES i no com a salvatges, sense nocions de civilització, honra, respecte ni decència, demanant per a ells multes i, fins i tot, presó, si eren reincidents i contumaços.

Serà que la història, com deia el filòsof, sempre es repeteix?

Llegit a VOZ de Malgrat del mes d’agost del 1958