Es va publicar fa uns dies un interessant article al Mundo, “El vapor de agua multiplicará por dos el calentamiento del planeta”, que explica, simplificant, que al augmentar la temperatura, s’evaporarà més aigua dels mars i dels oceans, el que vol dir que augmentarà la concentració de vapor d’aigua a l’atmosfera i, ja que el vapor d’aigua té un efecte hivernacle molt potent, s’augmentarà encara més la temperatura del planeta. L’article té una segona part sobre la capacitat de la vegetació per regular el clima. En discutirem només la primera part.
Basa el diari El Mundo el seu article en un estudi de la Universitat A&M de Texas, que diu que, al augmentar la temperatura augmentarà la quantitat de vapor d’aigua de l’atmosfera. Aquest és encara un tema en el que no hi ha encara cap conclusió definitiva. D’una banda ens diuen que l’augment de la temperatura farà que tindrem cada vegada més zones desèrtiques i, d’altra banda, ens diuen que la quantitat d’humitat de l’aire augmentarà. Són dues afirmacions contradictòries.
Ja he dit alguna vegada, parlant de la desertització que ens anuncien per la península, que calor i humitat no són termes incompatibles. A l’època romana feia més calor que avui dia, i hi ha evidències de que la península ibèrica era, en aquell temps, una zona relativament humida. Es reconfortant que ara ens diguin que més calor no és necessàriament equivalent a més sequedat.
El que passa és que, ara per ara, ningú sap el perquè l’atmosfera té el grau d’humitat que té, i per què no en té més o en té menys. Podria ser que, si la temperatura augmenta i, com a conseqüència, també augmenta l’evaporació dels mars i dels oceans, augmentés també el règim de pluges, i que la quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera es quedés tal com està actualment. Però també podria ser que la quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera augmentés o que disminuís. Ara per ara, els coneixements que es tenen sobre els fenòmens atmosfèrics no permeten de dir amb certesa què passarà.
I, si el vapor d’aigua contingut a l’atmosfera augmenta, encara queden altres qüestions: aquest nou vapor d’aigua es quedarà diluït en l’aire o formarà núvols? No es coneixen pas prou bé els mecanismes de formació dels núvols per contestar a aquesta pregunta amb certesa. I si es formen núvols, seran núvols baixos (que refreden la temperatura de la superfície) o seran núvols alts (que l’escalfen)? La resposta a aquesta qüestió tampoc es pot contestar amb els coneixements actuals.
Massa preguntes encara sense resposta per poder dir que és fiable el que s’afirma en la primera part de l’article que publica El Mundo.
Per si de cas, El Mundo passa per alt totes aquestes qüestions, encara que saben perfectament que no es tenen encara els coneixements necessaris per fer l’afirmació que fan al títol de l’article. Tot sigui per vendre paper i per quedar bé amb l’ecologisme oficial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada