Al diari d’ahir es va publicar un article que vaig trobar magistral (en el més ampli sentit de la paraula) del periodista Enric Juliana sobre les vel•leïtats republicanes d’alguna dreta de Madrid, cabrejats perquè el rei no els ha volgut seguir quan li varen demanar que parés el nou estatut català abans que es discutís al Parlament. També la part més carca de l’església estaria cabrejada amb el rei, que no els va fer cas quan de manera més aviat pressionant li varen demanar que no signés la llei dels matrimonis homosexuals.
Així doncs, una part de l’església i de la dreta de la capital del regne somnien amb una república presidencialista que posi ordre en tot aquest garbuix autonòmic, que defensi d’una vegada per totes la llengua comuna, que torni a concentrar al ministeri totes les competències d’educació i que modifiqui la llei electoral per no permetre la representació al parlament central del les minories territorials, que no defensen més que els seus interessos locals.
Si això que ens explica el periodista era més o menys sabut, és força interessant que s’hagi expressat tot junt en un article. Potser així ens adonarem que, per sobre del problema del finançament, hi ha un altre problema polític prou preocupant del que, d’una manera o altre ens en hem d’ocupar seriosament els que creiem en un model descentralitzador i que respecti les identitats de cadascú.
Repassa també en Juliana com Catalunya respon a aquesta ofensiva madrilenya: amb brometes sobre el rei. Ningú, ni a les escoles ni a TV3 explica als qui cremen les imatges dels reis la seva actuació davant els dos problemes que hem esmentat.
Al mateix diari, una entrevista amb l’Artur Mas, que diu sempre el mateix i critica, com sempre, el tripartit (no és que no sigui interessant el que diu, però el que passa és que no parla d’aquesta ofensiva anticatalana que ve del centre del país, i que la seva proposta, almenys pel que diu a l’entrevista, no és pas massa engrescant)
I, d’altra banda, l’amic Puigcercós, en una conferència, ens diu que s’ha de deixar de donar prioritat a les accions que vagin a favor de la independència. Però no ens diu res de les forces que s’oposen a que la nostra identitat sigui reconeguda.
Mentre a Madrid es treballa per tornar al centralisme (opció respectable, encara que nosaltres no la compartim), aquí ens entretenim a fer brometes, a discutir de política de campanar, a dir, els uns, que tot el que va fer CiU quan governava estava mal fet, i els altres que amb el tripartit tot està pitjor que abans. Ens entretenim a veure qui serà el que obtindrà un finançament millor, i a vigilar i criticar tot el que fa l’altre referent a aquest tema. Semblem les llebres que s’entretenien a discutir si els gossos que les perseguien eren llebrers o podencs. I ja sabem com varen acabar les llebres, a la cassola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada