Dos dies abans de celebrar el tercer aniversari de l’alliberament de Malgrat, el dia 29 de gener del 1942, el Cap de l’Estat, el general Franco, va passar per Malgrat, camí de Girona.
El dia abans, sota la direcció d’en Joan Viladevall (Nitus), es va pintar una catifa al carrer del Carme, a la vegada que s’hi col•locaven pancartes i banderes. Un arc triomfal es va erigir a l’entrada del poble.
El dia assenyalat, els balcons lluïen banderes espanyoles, les autoritats civils i eclesiàstiques estaven reunides a la Casa Consistorial, el Frente de Juventudes i la seva banda formaven a la vorera del davant, mentre que la el Frente de Juventudes femení i la Secció Femenina de la Falange es posaven a la vorera de l’altre cantó del carrer, una gentada omplia el carrer. L’espectacle era vistós, l’ambient, patriòtic, el de les grans ocasions.
Cap a les onze del matí, comencen a passar cotxes. Un d’ells es para davant de l’ajuntament per anunciar que el Caudillo estava a punt d’arribar. Una frisança d’emoció, no exempta d’angúnia, es va emparar de les autoritats.
Mentrestant, arriba una bicicleta. Era en Martí Esquena que s’havia situat a l’encreuament entre la carretera general i el desviament a Malgrat. Va veure passar cotxes que no agafaven el desviament i que continuaven per la general cap a Girona. En un acte heroic, es va situar al mig de la carretera per parar els cotxes i dir-los que el poble de Malgrat els esperava. El cotxe que va parar va ser el del general. Li varen contestar que passarien per Malgrat al tornar de Girona, cap a les cinc de la tarda.
El cap de milícies de FET i de las JONS, el Delegat local i el Secretari varen anar cap a Girona, on veren parlar amb un tal Alvear, que els hi va assegurar que, a la tornada, el Caudillo passaria per Malgrat.
Es va desconvocar la parafernàlia, i es va tronar a convocar a les quatre de la tarda. Altre cop les autoritats civils i eclesiàstiques, el Frante de Juventudes i la seva banda, la Sección Femenina i tutti quanti es varen tornar a situar a les seves respectives posicions.
Pocs minuts després de les cinc, la caravana de cotxes va arribar. Les campanes varen repicar. La banda va començar a tocar. L’angúnia de les autoritats augmentava. Del carrer de Passada varen girar cap a la plaça de l’Esglèsia i d’allà varen enfilar el carrer del Carme. El general anava en un cotxe tancat. Un grup de cadets del Frente de Juventudes, al veure’l, a l’alçada de la plaça de la Barretina, varen començar a victorejar-lo. I aquí les versions de l’acte són divergents:
- Els uns diuen que el cotxe del general va passar de llarg, sense parar-se, deixant les autoritats més o menys com les de la pel•lícula Bienvenido Mr. Masshall, és a dir, amb la cua entre les cames.
- D’altres afirmen que, davant l’entusiasme del poble, el generalíssim es va parar. Que va baixar del cotxe i va saludar les autoritats. Que va acceptar els obsequis que se li varen fer: una bossa de mà, feta a Malgrat, per la Sra. Carmen Polo de Franco, oferta per la Secció Femenina, i una altre de més petita, fet de pell autèntica de serp, per la Carmencita, la filla del general, oferta per l’empresa Emili Alegre.
Soc incapaç de saber si el general es va parar o no. El que si sé, és que va trobar les pancartes i les inscripcions de l’arc de triomf al revés, ja que se l’esperava en la direcció Barcelona – Girona i va recórrer els carrers al revés. Les conyes sobre aquest fet varen ser considerables, encara que discretes, no fos cas que les jerarquies s’emprenyessin.
El que si sabem és que es tant la Secció Femenina com l’empresa Emili Alegre varen rebre una carta de Madrid, donant-los les gràcies pels obsequis. El text de la primera és el següent:
«La Secretaria de la Excma. Señora de S. E. el Jefe de Estado y Generalísimo de los Ejércitos, saluda a la Sección Femenina de FET y de las JONS de Malgrat y en nombre de S. E. la Señora del Generalísimo le da las gracias por el precioso bolso regalado con motivo de la estancia de S. E. por tierras catalanas.
María Blanca Barreno Asunción aprovecha gustosa esta ocasión para reiterarle su consideración más distinguida.
Madrid, 2 de Febrero 1942»
I així es va acabar un dia gloriós per Malgrat, encara que una mica accidentat. Dia gloriós que hauria de figurar perpètuament als annals de Malgrat, segons la retòrica de l’època.
No sé si es guarden fotos del dia en que el Cap de l’Estat va passar, parant-se o no, per Malgrat, però si se’n guarden, seria molt interessant que es fessin públiques. A la foto, el general Franco el mateix dia 29 a Girona (La Vanguardia del 30 de gener del 1942)
3 comentaris:
Com diu un amic meu, sobre gustos colores. Segurament va ser un fet històric, com la presencia del president Macià, o en Felipe Gonzàlez (ja ex-president), o el president Pujol, o ves a saber quin senyor d'aquests tornarà. La història és la història, ella hi és, i nosaltres la interpretem. Però sens dubte en un poble hi ha una altra historia, el que alguns anomenen intrahistòria, d'aquesta tots nosaltres en formem part, i com algú diu, la historia ens posarà a cadascú en el nostre lloc.
No sé si va parar o no. De totes maneres la seva influència a Malgrat encara perdura...
Mentre ens governi la gent de la generació del postfranquisme veurem perdurar molts gestos.
Publica un comentari a l'entrada