Desenvolupament del Pla Local de Joventut

Recentment el regidor de joventut ha convocat dues reunions amb els joves de Malgrat per començar a desenvolupar el Pla Local de Joventut, aprovat en el ple del maig del 2007.

Personalment no sóc pas gaire partidari de fer plans d’aquest tipus si no hi ha una voluntat de dur-los endavant i si no hi ha una capacitat de lideratge a la regidoria corresponent. Ja vaig comentar quan el Pla es va aprovar que aquest Pla recomanava la participació dels joves del poble, però que els autors del Pla no varen aplicar la seva recepta per redactar-lo, per manca de temps, varen dir.

El temps passat des del mes de maig del 2007 fins ara em feia pensar que el Pla estava mort i enterrat. Les declaracions de principi de la senyora alcaldessa a la seva famosa carta al President del Parlament, on es mostrava reticent i escèptica sobre la participació ciutadana confirmaven, o al menys així ho semblava, la falta d’interès del govern municipal per encetar el procés participatiu que aquest Pla demanava.

Però heus aquí que, amb un any i mig de retràs, es convoca als joves del poble. Ho trobo una bona notícia. Es veu que el regidor de joventut vol activar el Pla. Això és positiu. “La idea és copsar les inquietuds, les propostes, les queixes dels joves i així poder trobar respostes”, diu el regidor. La intenció sembla bona.

Però un procés participatiu no és gens senzill d’organitzar ni de dirigir. L’exemple de la Plaça Lesseps, a Barcelona, fruit d’un procés participatiu definit com a exemplar, mostra aquesta dificultat: la plaça no agrada a ningú, ni als mateixos que han participat en el procés. I és que un procés participatiu té moltes dificultats, començant per la dificultat de comprendre el que volen dir els uns i els altres, i acabant per la constància dels participants, no sempre fàcil d’obtenir.

Per ara, els resultats de la concertació iniciada a Malgrat semblen més aviat banals, en el sentit que eren perfectament previsibles:

- Sobre l’àmbit d’autonomia els joves van reclamar una connexió amb transport públic entre Barcelona i Malgrat en horari nocturn i també una millor connexió ferroviària amb Girona.

- També van proposar la creació d’una coordinadora d’habitatge que promogui la rehabilitació de cases deshabitades.

- Pel que fa la qualitat de vida, els joves demanen que es reparteixi l’oferta de concerts de música durant tot l’any i que no es concentri en dates determinades. Alhora demanen que es diversifiqui el tipus de música i que es segueixi promocionant els grups locals.

- Els joves també van demanar un local on poder trobar-se, reunir-se, on puguin assajar els grups de música o poder estudiar.

Però espero que això només sigui un principi.

Alguns han criticat que només assistissin a la convocatòria una bona trentena de joves. A mi no em sembla pas un número petit, sobretot en un poble com Malgrat, amb poca experiència participativa. Hem de donar un vot de confiança al regidor de joventut. Per una vegada que algú, a la Casa Gran, vol fer participar la gent a un projecte comú, penso que no se l’ha de criticar d’entrada, sinó animar-lo. Ja és suficientment difícil menar un procés d’aquest tipus perquè, des de fora, hi posem bastons a les rodes.

(Sí, ja sé que hi ha en curs un altre procés participatiu, el del Barri del Castell. Però la gran diferència entre l’un i l’altre, és que el del Barri del Castell és un procés forçat per les condicions exigides per obtenir la subvenció, mentre que el del Pla de Joventut és un procés voluntari de l’equip de govern municipal)