Electricitat produïda cremant carbó

En el 2006 (últimes dades publicats) les centrals tèrmiques de carbó van produir el 41 % de l’electricitat global (38,1 % en l’any 1999). En el 2006 les centrals nuclears van produir el 14,8 % de l’electricitat (17,2 % en 1999). Es a dir, que la tendència mundial és el augmentar la producció d’electricitat procedent del carbó.

Un recent article del New York Times, la lectura del qual és molt recomanable, explica com els xinesos, que són els que més carbó cremen del planeta, ja que el seu consum de carbó és més important que el d’Europa, Japó i Estats Units junts, estan desenvolupant centrals tèrmiques de carbó molt eficients (poden arribar a un rendiment del 44 %, quan és normal un rendiment del 35 %).

Comencen ara a treballar sobre la captació del CO2 emès per les centrals de carbó. Tenen una planta pilot que fa servir aquest gas per carbonatar begudes.

No hi ha cap dubte que podem fer molt poc per “compensar” les emissions de CO2 dels xinesos, que són avui dia el país que emet més CO2 a l’atmosfera. El que podem és constatar que la seva tecnologia ha sobrepassat la nostra, i que no semblen tenir cap respecte per la teoria del l’escalfament global del planeta degut a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Als xinesos, l’electricitat produïda pel carbó els resulta molt més econòmica que cap altre. Llegeixo en el llibre “CO2 un mythe planetaire” que la República Popular Xinesa, on gairebé tots els quadres polítics són enginyers, es van proposar fa cinc anys posar en servei cada setmana i durant 20 anys una central de carbó de 1.000 MW, que és la potència d’un reactor nuclear modern (el de Garoña té 440 MW), el que suposa disposar cada any d’un increment de 52.000 MW. En realitat ho han fet millor: van crear una potència suplementària amb carbó de 50.000 MW en el 2004, 70.000 MW en el 2005 i 102.000 MW en el 2006. Només en un any més electricitat que tota la instal•lada a França en tot un segle!

Dades que penso hem de conèixer per saber on anem, malgrat tots els Kiotos i tots els drets d’emissió de carboni que aquí, pobres innocents, ens anem empassant (i pagant religiosament).