Reflexionant

Se’ns mana reflexionar i reflexionarem. Som obedients. I, a més reflexionarem sobre Europa, que és que toca oficialment. La reflexió completa seria sobre tres punts:

1) Quina Europa volem
2) Perquè la volem.
3) Com hi podem arribar.

Aquest programa de reflexió és probablement massa important per un dissabte a la tarda, raó per la qual farem un popurri de reflexions soltes.

Quina Europa m’agradaria?

Doncs bé, una Europa confederal, amb un govern central elegit directament pel Parlament europeu, que tingués com a competències exclusives la defensa i la política exterior. També hauria de tenir la política econòmica com a competència exclusiva pels països de l’euro. Altres temes fonamentals, com la política energètica, el medi ambient, les infraestructures importants haurien d’estar també directament lligades al govern europeu.

Per què vull Europa?

Hi ha una cosa que tinc clara: no vull els parlamentaris espanyols perquè defensin els interessos espanyols, ni els catalans perquè defensin els interessos de Catalunya. O al menys no només, ni de manera principal. Ho trobo tan criticable com defensar a Madrid els interessos catalans com a tasca principal dels nostres parlamentaris. Han de legislar per tots els europeus, passant per sobre dels interessos particulars quan sigui necessari. I han de tenir un esperit obert per millorar el funcionament de la Unió. En definitiva, vull Europa perquè penso que amb Europa serà més probable que els europeus visquem correctament. I no oblido que el fonament primer de la Unió va ser evitar les guerres entre els europeus.

I el català a Europa?

Doncs bé, trobo que 23 llengües al Parlament són masses. S’hi hauria de poder parlar anglès, francès i alemany, que són les tres llengües principals de la Unió, i prou. Ni català ni castellà. I, per anar com a parlamentari a Europa, els candidats haurien de parlar correctament algun d’aquests idiomes. Si no, que es quedin a casa seva. I això de fer del castellà la segona llengua al Parlament, com demana el PP, essent la cinquena a la Unió, suposo que només és una broma feta per gent de gran ignorància.

Parlem de l’euro...

Per ara ens ha anat bé, però esta molt sobrevalorat, el que fa que la competitivitat europea en pateixi. El Banc Central, que té com a únic objectiu el de treballar contra la inflació, pot ser una arma de doble tall: quan tot anava bé, els interessos eren relativament baixos, i això afavoria Espanya, que tenia una inflació més alta que els principals països de la Unió, raó per la qual endeutar-se era gratuït, ja que els interessos eren fins i tot inferiors a la inflació (aquest finançament va ser la causa del creixement de l’economia espanyola, el “miracle espanyol”). Però quan França i Alemanya comencin a anar una mica més bé, cosa que faran més aviat que nosaltres, el Banc Central augmentarà els tipus per prevenir un augment de la inflació, el que dificultarà el finançament de les nostres empreses, allargant la crisi espanyola. El Banc Central hauria de tenir més objectius que el control de la inflació.

Podria parlar de l’energia, del medi ambient, etc. Es a dir, de tot el que no s’ha parlat durant la campanya. Però és dissabte a la tarda, fa sol, i hem de sortir a passejar.

També podríem parlar de com hauríem de fer per millorar les estructures europees. Però amb els polítics que tenim, aquí i fora d’aquí, únicament dedicats a guanyar les properes eleccions, siguin les que siguin, em sembla que seria predicar en un desert.