Educació i atur

La tassa mitjana d’atur de l’any passat, llegeixo al País, era del 13 % entre els treballadors de 25 a 34 anys que no havien acabat la ESO, del 10,3 % entre els només havien cursat la ESO, del 8 % entre els que tenien un batxillerat o una formació professional, i del 6,4 % entre els que tenien una educació superior. I això era abans de que el fort de la crisi arribés. Ara, els percentatges són més elevats, però es manté la relació de que a menys nivell educatiu correspon més atur.

La proporció d’estudiants que no acaben la ESO (any 2007) és del 30,8 %, el doble que la mitjana europea. La causa la trobem que, fins fa poc, es podia trobar una feina a la construcció o en el turisme sense necessitat d’haver acabat els estudis secundaris. I entre la construcció i el turisme representaven el 25 % de PIB, una xifra que és molt exagerada.

L’any 2000, el 67 % dels joves entre 20 i 24 anys tenia un nivell de formació almenys de secundària, mentre que set anys desprès, el 2007, aquest percentatge havia baixat al 61 % (per una mitjana europea del 78 %). Una vergonya, que segurament anirà canviant amb la crisi, ja que les feines de la construcció i del turisme es faran més escadusseres.

Hem d’arribar a la conclusió que els joves espanyols són més tontos que els seus homòlegs europeus? O serà que l’educació d’aquest país no funciona? Com es vol crear una economia basada en el coneixement amb aquests nivells educatius? Com a país, pagarem un preu molt alt per la ignorància del personal, sobretot dels joves. I el pitjor és que no sembla pas que es discuteixi sobre el perquè d’aquest problema.

Ni els mestres són respectats, ni l’estat els dóna els mitjans per fer-se respectar. Ni la manera de triar els mestres, ni de motivar-los, és la bona. Ni els plans educatius són correctes, ja que els seus continguts tenen un nivell baixíssim. El problema ja comença a l’educació primària, i s’amplifica a la secundària, el que fa que, al arribar a la universitat, la majoria no estiguin mínimament preparats.

Però cap govern gosa posar el cascavell al gat. La nova llei d’educació catalana resoldrà el problema? El temps ens ho dirà. El problema és que, encara que aquesta llei fos encertada, els seus efectes trigarien a arribar. Entre els uns i els altres, haurem perdut una generació. L’economia basada en el coneixement, que és la única sortida a la crisi, haurà d’esperar bastant de temps. Malgrat els 20.000 milions d’euros del senyor Rodríguez Zapatero sobre la nova economia sostenible.