Garoña

No fa gaire comentàvem aquí mateix la moció dels ecosocialistes malgratencs sobre el tancament de la central nuclear de Garoña i el seu recolzament pel grup municipal malgratenc d’ERC. També parlàvem del cinisme que el tripartit demostra en el seu Pla Energètic de Catalunya 2006 – 2015, on demana el tancament de les centrals nuclears catalanes els anys 2022, 2024 i 2026, però no es diu per qui tipus de central es substituiran, ja que aquesta decisió es troba fora del termini del dit Pla (com també el tancament de les nuclears, de manera que si un no es mulla proposant la substitució, tampoc ho hauria de fer proposant el tancament)

Ara mateix el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) està estudiant si s’ha de concedir la renovació de la nuclear de Garoña. Si el seu dictamen és negatiu, la central s’haurà de tancar. Si és positiu, el govern central és qui ha decidir si renovar o no la llicència d’explotació. Aquesta decisió s’ha de prendre abans del 5 de juliol. Si el CSN diu que Garoña pot continuar treballant és perquè haurà vist que la seva explotació és segura.

La central nuclear de Garoña es va estrenar l’any 1971. La seva potencia és de 466 MW, i la seva producció mitjana anual és de 3.200 milions de kilowatts hora. Si la central continua treballant, el preu de cada kilowatt hora produït és reduirà del 50 % aproximadament. Si la seva producció es substitueix per una central de gas de cicle combinat, la diferència del preu del kilowatt hora produït serà d’uns 5 cèntims d’euro, el que representa 160 milions d’euros anuals. Durant els deu anys de la renovació, el sobrecost seria de 1.600 milions d’euros.

Tenint en compte que el problema principal de l’economia espanyola és la seva manca de productivitat, el fet d’encarir el cost de l’energia elèctrica no aniria en el sentit d’ajudar a l'augment tant necessari de productivitat.

Veurem el que decideix el senyor president del govern central si, com diu avui la Vanguardia, le decisió del CSN serà la de renovar el permís d’explotació. Veurem si la seva tossuderia en no voler fer marxa enrere en problemes de principi és sòlida. I sembla que ha fet del seu antinuclearisme un problema de principi.

El debat sobre l’energia elèctrica que forçosament s’ha de fer és molt senzill de plantejar:

1) les energies alternatives són més cares que les tradicionals. Si no fos així, no tindrien necessitat de subvencions. Es probable, però, que un dia, almenys l'eòlica, sigui competitiva, però no sabem quan.

2) les energies alternatives (eòlica i solar) no tenen la regularitat necessària per poder alimentar soles la xarxa elèctrica. Els fa falta centrals tèrmiques de baix rendiment treballant a poca potència per anar corregint aquesta irregularitat o, fins i tot, la seva mancança total (nits o dies sense vent). Per tant, és impossible que puguin alimentar la xarxa elèctrica al 100 %, ni probablement molt més del 50 % (almenys a un preu raonable, encara que, per elles mateixes, siguin competitives, a causa del cost de les centrals tèrmiques que les han de complementar).

3) les centrals de gas, a llarg termini, produiran l’electricitat a un preu car, ja que el gas s’anirà encarint a mesura que els jaciments es vagin esgotant

4) queden dues alternatives pel complement necessari: les nuclears o el carbó. Hi ha carbó per dos o tres cents anys. Si ens fa por el CO2, triarem les nuclears. Si pensem que tot el que ens diuen sobre el CO2 és poc creïble, farem com els alemanys, els americans o els xinesos, i triarem les tèrmiques de carbó. Si no tenim les idees gaire clares, farem centrals nuclears i de carbó. Que és el que han decidit de fer la majoria dels països industrials del món.