dijous, de juny 18, 2009

Més sobre la “ciutat sanitària”

Dèiem ahir que la “ciutat sanitària” que projecta l’ajuntament sobre la base d’una proposta privada a l’entrada del poble tenia una manca evident de sensibilitat pels avis al posar un geriàtric al costat d’un tanatori. Mirarem avui l’aspecte urbanístic del projecte.

Sembla que l’aprofitament de la zona ha estat augmentada fins al 0,70, quan era del 0,51. Una vegada més, es facilita l’enformigonament del poble augmentant la part que es permet construir, i disminuint la part que podríem dedicar a zona verda, per dir-ho d’una manera gràfica. Aquest augment de l’aprofitament de cada zona que es vol urbanitzar no és nova a l’ajuntament. Recordarem només el sector PP7 del POUM (Escultor Clarà), on el coeficient d’edificabilitat s’havia augmentat l’any 2004 del 0,45 al 0,47 (la densitat passava de 40 a 42 habitatges per hectàrea), i que, en acceptar l’ERE proposat per la Generalitat s’ha passat brutalment a 60 habitatges per hectàrea.

I així es fa habitualment. Quan es va comprar la torre de can Sala, es va permetre a la propietat augmentar el sostre d’una parcel•la al passeig. Quan s’ha projectat el nou camp de futbol, s’ha fet una permuta de terrenys, declarant constructible el camp de futbol actual, en comptes de fer una inversió en compra de terrenys que hauria permès de tenir una zona verda al costat del futur centre cultural. No en teníem prou en haver consentit (o impulsat) durant els darrers vint anys, un urbanisme atapeït que ha fet de Malgrat una població inhòspita pels seus habitants, sinó que l’autoritat continua pel mateix camí.

Una densitat de construcció tan important com la que s’ha permès (o que s’ha afavorit) ha fet que Malgrat tingui un dèficit notable en espais públics repartits pel teixit urbanístic (encara que amb la construcció del parc Macià la mitjana sigui bona), que repercuteix negativament en la qualitat de vida del personal. Se m’ha dit, per gent propera a l’autoritat, que no n’hi ha per tant, que en els pobles veïns la situació és la mateixa, sinó pitjor. A mi, personalment, aquestes comparacions no em valen com a argument, per allò de mal de molts, conhort de boigs. S’ha espatllat un poble que podria haver estat molt agradable, i es continua fent el mateix. I no em feu dir la causa, que bé podria ser l’especulació urbanística, avui tan criticada per tothom.

Tornant a la dita “ciutat sanitària”, penso que s’hauria d’aprofitar l’ocasió per urbanitzar la zona amb un baix aprofitament, per fer-ne una zona agradable, no només pels avis que hi estiguin hostatjats, sinó també per tots.