Més sobre el carbó

Parlàvem ahir mateix sobre el nombre impressionant de centrals tèrmiques de carbó que s’estan instal•lant a Xina, amb les seves emissions corresponents de CO2 a l’atmosfera. Emissions davant les quals tots els nostres esforços per reduir les nostres es tornen ridículs. Doncs bé, no hem pas d’anar tant lluny per trobar gent que també aposten per les centrals tèrmiques de carbó: Alemanya, per exemple.

Amb gran determinació, el govern de coalició Social Demòcrata i el Partit Verd de l’ex-canceller Gerhard Schroeder va inscriure en una llei que Alemanya eliminaria l’energia nuclear el 2022. L’actual canceller Angela Merkel ha estat igualment rigorosa - es beneficia de la important legitimitat de tenir una formació en física - en la prescripció d’uns objectius dràstics de protecció del clima per Alemanya: un 40 per cent de reducció d’emissions de diòxid de carboni en l’any 2020.

Doncs bé, ara mateix Alemanya té un sudoku de difícil solució: L'energia nuclear és massa perillosa. El carbó és massa brut. El gas implica una excessiva dependència de Rússia. I les energies renovables són insuficients. Així d’on treurà Alemanya la seva energia?

I aquí no s’acaba el problema: a Baviera, un dels estats més desenvolupats del país, el 75 % de l’energia és d’origen nuclear. Les grans quantitats d’energia eòlica existents i en projecte a la costa nord s’haurien de transportar cap a Baviera, al sud. Les línees elèctriques estan saturades i ningú vol que noves línees travessin prop de casa seva (recordeu la MAT, oi?).

Una de les solucions és la de construir centrals elèctriques de carbó. La figura, treta d’un article de la revista Der Spiegel, explica les centrals tèrmiques de carbó projectades. Probablement no es construiran totes, però sí una bona part. Alemanya necessita substituir les seves centrals nuclears, té molt de carbó, i té por del gas rus. Es clar que això no resol els problemes bàvars, ja que Baviera es troba lluny dels jaciments de carbó...

I la reducció de les emissions de CO2? Bona pregunta, per ara sense resposta. La resposta pot venir de la investigació. Però a Alemanya, després de la crisi del petroli el 1973, les despeses anuals per a la investigació sobre l’energia, ajustades per inflació, es van doblar per arribar a 1,5 milions d’euros. Però després, com que la pressió dels alts preus del petroli va disminuir, els pressupostos d’investigació es varen reduir gradualment, abans d’arribar a un rècord de baixa d’una mica menys de 360 milions d’euros el 2001. Els pressupostos de la investigació de l’energia han augmentat de nou des d’aleshores, però massa lentament. Irònicament, la gran coalició no amaga el seu orgull per haver portat el pressupost de recerca de l’energia del govern per sobre dels 500 milions d’euros.

I així estan a Alemanya. Poca investigació, gent que s’oposa a la construcció de noves línees elèctriques. Tenen tots els números per estar obligats a construir massivament centrals de carbó. I ja han començat.

I la reducció de les emissions de CO2? La resposta més probable ara mateix és que anirà a prendre pel sac. I els drets d’emissió de carboni, que augmentaran el preu de l’energia? Penso que no haurem d’esperar gaire per veure una iniciativa alemanya per eliminar-los, amb l’excusa, que no és excusa, que fora d’Europa no en volen saber res, i que, per tant, redueixen la competitivitat europea.

A no ser que les properes eleccions alemanyes resultin com es preveu actualment, i que un nou govern de demòcrata cristians i lliberals derogui la llei sobre l’eliminació de l’energia nuclear.