Les prioritats econòmiques del PP per sortir de la crisi

Ahir al diari es reproduïen les prioritats econòmiques del PP per sortir de la crisi, tal com les va expressar el senyor Rajoy durant la seva visita a Barcelona:

- reduir el dèficit i el deute públic
- reformar el sistema financer perquè augmenti el crèdit
- abordar la reforma del mercat laboral que contempli engegar un nou contracte de treball en el que la indemnització per acomiadament sigui proporcional al temps que el treballador hagi passat a l’empresa

Sincerament, molt poca cosa i cap concreció. De manera que ha anat a la web del PP per veure si ampliaven una mica aquestes prioritats. Hi trobo el següent text, redactat a Mallorca el 16 de gener passat:

1. Garantir la sostenibilitat de les finances públiques i impulsar l'austeritat pressupostària, treballant per la consecució d'un acord nacional, polític, social i territorial per escometre les reformes que facin viables els nostres serveis públics. Aquest acord hauria d'incloure una reforma de la Llei d'Estabilitat Pressupostària.

2. Dissenyar un sistema tributari just que permeti establir les següents rebaixes selectives d'impostos per alliberar renda disponible dels contribuents i contribuir a la dinamització de l'economia:

• Reduir de forma permanent en 2 punts la cotització empresarial a la seguretat social.

• Reducció de la tributació en l'IRPF dels rendiments del treball, en especial a les famílies nombroses.

• Reducció permanent i sense condicions de cinc punts del tipus impositiu en l'Impost de Societats per al cas de les PIMES i en l'IRPF per al cas dels autònoms.

• Canvi de criteri en el pagament de l'IVA permetent que les PIMES i els autònoms no tributin, en aquest impost, per factures no cobrades.

• Establiment de tipus reduït d'IVA a determinats serveis intensius de mà d'obra com els de pintura, lampisteria, electricitat i fusteria per fomentar el consum, ampliar bases de recaptació, i desincentivar l'economia submergida.

3. Permetre que el crèdit torni a fluir cap a les famílies i les PIMES. Per això és necessari corregir els elevats nivells de dèficit públic, evitant així que les emissions massives de deute de les Administracions Públiques impossibilitin la capacitat de finançament del sector privat, així mateix s'ha de donar la màxima prioritat a la reestructuració i sanejament del sistema financer, en particular, de les caixes d'estalvi.

4. Emprendre les necessàries reformes estructurals que permetin augmentar la competitivitat de l'economia i avançar en l'alliberament dels sectors econòmics bàsics, com el sector energètic, les telecomunicacions, el transport, etc, transmetent els seus efectes positius als ciutadans.

Aquestes reformes han de contribuir a millorar la competitivitat del nostre país abastant diversos àmbits com l'educació, la justícia, l'energia, polítiques de r + d + i, la unitat de mercat, la defensa de la competència i els organismes reguladors.

5. Promoure, en el marc del diàleg social, una reforma laboral similar a la acordada el 1997, que tingui com a objectiu prioritari la creació d'ocupació i, en especial, el foment de la contractació indefinida bonificant les cotitzacions dels nous contractes, la introducció de reforma legals necessàries per eliminar la dualitat del mercat de treball, la reforma de la negociació col•lectiva, la millora de la formació i la col•laboració entre els serveis d'ocupació amb el sector privat.

A part del punt 2, on es parla del sistema tributari, i en el que hi ha una certa concreció de les actuacions proposades, que trobo coherent amb el penso que s’hauria de fer, la resta de punts és tant poc concreta com les paraules del senyor Rajoy a Barcelona.

Quan parlen de reforma del sistema financer, què volen dir? Si el problema són els 325.000 milions que els promotors deuen als bancs, i dels que almenys la meitat són morositat pura i dura, què proposa el PP? Doncs exactament el mateix que el govern central: res de res.

Quan parlen de reduir el dèficit, tampoc el document diu res. Recentment, he sentit dir que, on el govern vol reduir el pressupost del 2.010 en 5.000 milions, ells en reduirien 10.000 (i jo, més, com si fossin criatures). També he sentit com, en un altre fòrum, deien que reduirien les despeses públiques del 25 %, incloent les de l’estat, de les comunitats autònomes i dels ajuntaments (com?)

Res de res pel que fa a la política energètica, una de les claus per augmentar la productivitat del país, ni sobre el transport, que és també, actualment, un factor que encareix els productes per l’exportació. Només es diu, en aquests dos aspectes, que s’ha d’avançar en el seu “alliberament”, com si això fos el remei universal.

El PP, en el seu document, parla molt d’arribar a acords: potser, ara que s’obre un període de negociacions, seria el moment de demostrar que és capaç de fer-ne algun amb algú.

En una crisi econòmica com la actual, ja és trist que tinguem un govern que un dia ens diu una cosa i l’endemà exactament el contrari, però també ho és que l’altre partit que podria governar no sàpiga ni explicar quin seria el seu programa per, almenys, intentar convèncer al sofert ciutadà de que podria fer-ho una mica millor que els que governen actualment.